L'Anaïs va morir quan tenia setze anys i té una història per explicar. La dels seus pares, Tristany i Minerva, de com es coneixen, s'enamoren i comencen una vida plegats. Una història de passió, compromís, ascensos professionals, rutines, traïcions i malentesos que podria ser com qualsevol altra. Si no fos perquè els pares s'hauran d'enfrontar a la pitjor de les pèrdues. I hauran de continuar vivint i decidir si encara es podran reconstruir com a parella. XAVIER ALIAGA HA ESCRIT UNA NOVEL·LA ÍNTIMA I COLPIDORA, NARRADA PER LA VEU EMOTIVA, INCISIVA I MINUCIOSA D'ANAÏS, QUE ENS CONDUEIX MAGISTRALMENT FI NS A UN FI NAL SORPRENENT EN QUÈ ELS LECTORS TAMBÉ HAURAN DE PLANTEJAR-SE QUÈ SOM CAPAÇOS DE FER PER NO TRENCAR-NOS. Sobre _Les quatre vides de l'oncle Antoine_ han dit: «S'endinsa en el passat familiar [...] per construir una esplèndida novel·la.» - F. Ginabreda, _Núvol_ «Escrit hàbilment en segona persona, desdobla l'autor en narrador i personatge, en descobridor i en part implicada.» - N. Albesa, _La Vanguardia._ «Un exercici intel·ligentíssim de reconstrucció amb les eines de la crònica, l'autobiografia i la ficció per confegir un artefacte brillant.» - B. Bagunyà, _Serra d'Or_

Antonio Aliaga ha de fugir d'Espanya durant els primers anys de la postguerra. Les seves activitats antifranquistes a la clandestinitat l'obliguen a deixar dona i dues filles a Carcaixent i allistar-se a la Legió Estrangera, immersa en la guerra d'Indoxina. En la distància física i a ulls de la seva família Antonio es converteix en un personatge misteriós, esmunyedís i mític. Xavier Aliaga, l'autor i narrador, no ha conegut el seu oncle Antonio, però immers en el paper de cronista s'endinsa en el passat familiar per treure a la llum la veritat, fins allà on pugui, desvetllar misèries i grandeses i construir una esplèndida novel·la sobre una vida alhora ordinària i excepcional. «Explora des d'un exercici d'autoficció una etapa del franquisme que esdevé universal.» -Jurat del Premi. «Una obra plena de matisos sobre la recuperació de l'oblit escrita amb un geni narratiu que s'alimenta, essencialment, de la curiositat.» -Núvol.

La Ciutat Digital havia nascut per ser un diari alternatiu, lliure i de qualitat per tal de combatre el periodisme contaminat i caduc que imperava a la ciutat de València i uns dirigents polítics corruptes fins al moll de l'os. Fins que un dels seus periodistes més importants, Manel Torres Albiach, apareix assassinat de manera salvatge sense deixar gaires rastres ni proves.
El descregut inspector de raça negra Feliu Oyono, juntament amb l’enigmàtica companya, l’agent Amalia Vigarany, seran els encarregats d'intentar descobrir el culpable dels fets. Una narració corrosiva i un retrat sòrdid de la societat valenciana, combinat amb una magistral dosi d'ironia chandleriana, que resulta —ara més que mai— del tot imprescindible per poder sobreviure i entendre el món que ens envolta.