Vivim un moment d?incertesa absoluta, de canvi i desori global. El model social europeu occidental nascut
després de la II Guerra Mundial el 1945 està arribant al seu final? L?estat del benestar i l?hegemonia de les classes mitjanes semblen perdre?s en el passat mentre el present i el futur s?albiren plens de dubtes i pors. Davant d?un panorama semblant, les respostes per part de les societats europees i occidentals en general han estat diverses. Si algunes han reaccionat a través de forces populistes o d?extrema dreta, de moviments de protesta al carrer i, a les institucions, des de posicions moderadament d?esquerres, a Catalunya s?ha produït un fenomen particular. El Procés independentista iniciat el 2012, amb els seus errors i virtuts, ha fet convergir en un mateix moviment de masses, horitzontal i de baix a dalt, la reivindicació d?un Estat català sobirà separat d?Espanya amb la supervivència de la classe mitjana i el canvi de rumb de les tendències econòmiques globals al centre. El fracàs de la traducció d?aquesta doble dinàmica -on intervindran qüestions lingüístiques, de cultura política i polítiques governamentals i de riscos calculats- a una praxi articulada en partits polítics serà la clau per a entendre el no menys remarcable desconcert de l?independentisme català. Un exemple més de la desorientació de les societats europees.

Hi ha interrogants incòmodes a la història catalana del segle xx. Com ara: ha existit un feixisme catalanista? Durant dècades ha semblat que plantejar aquesta pregunta era voler tacar la trajectòria d?un moviment aparentment «immunitzat» davant la temptació feixista. L?objectiu d?aquest llibre és precisament desxifrar si el catalanisme del segle xx i principis del xxi tingué i té avui en dia una branca feixista com tants d?altres moviments nacionalistes ?amb o sense Estat? van tenir. Vol interpretar com l?ascens al poder de Mussolini i Hitler i la seva herència van afectar la política catalana. Ningú no dubta que ha existit el feixisme espanyol. Però... I el feixisme catalanista? En resum, cal historiar. Aquest llibre aborda el tema des de la complexitat, a través d?un conjunt d?especialistes ?catalans i espanyols? que tracten la qüestió amb rigor, sense prevencions ni intencionalitats obscures.
D?aquest volum, en surten explicacions noves, originals i de rellevància, que es poden sintetitzar en una primera conclusió: feixistes catalanistes, sí, n?hi ha hagut, i potser molts, però feixisme catalanista, no. Així de clar i de complicat alhora.

Com es viu immers en una revolució? Quines reflexions, sentiments i contradiccions pot generar en la societat que la protagonitza? Quin és el grau de tensió que pot suportar una societat abans d?esclatar? Sense perspectiva. A cop calent. Sense espai per a la reflexió pausada. Aquest llibre ens presenta les meditacions, apunts i reaccions de dos historiadors i un periodista davant de l?huracà polític desfermat a Catalunya entre finals de l?estiu i els inicis de la tardor d?aquest 2017. Perquè l?octubre català marcarà un punt d?inflexió en la història del país. Durant quaranta dies, la política i la societat catalana s?han vist remogudes i regirades sense pausa ni fre per una llarga llista d?esdeveniments transcendents: detencions, referèndum, repressió policial, empresonaments, proclamació d?independència, suspensió, govern cessat, exili i el carrer com a protagonista. Res no tornarà a ser com abans. El catalanisme tou ?inclusiu, genèric? ha mort. L'independentisme de masses, comptant amb la majoria parlamentària i el compromís del govern, ha intentat fer el gran salt, mentre que l'espanyolisme català adormit, acompanyat de la força repressiva de l'Estat espanyol, ha basat la seva ofensiva en la denúncia de les tensions socials derivades del Procés.