Amb Memòria de la mar l’autor regressa a la fèrtil memòria de la cultura grecoromana, l’humus del seu quefer rutinari que ja s’inicià amb el poemari La mar i els blaus (2013) amb la presència dels herois i les deesses de la mitologia mediterrània, aleshores assumida en la vida quotidiana del poeta. Amb el present recull ens trobem amb un petit grup de poemes quotidians i un munt d’escrits en projecció esdevenidora i articulats des de la memòria de futur del poeta adolescent; aquí el jo poemàtic serà coprotagonista amb els personatges de la cultura grega; viurà i conviurà amb ells, navegant al vaixell dels argonautes; contemplarà el comiat d’Hèctor i d’Andròmaca, o assistirà als esdeveniments dramàtics d’Antígona i del mateix Sòcrates o el fracàs dels herois de l’Anàbasi…

Les hores ermes, el nou poemari de Vicent Torres, discorre pels camins de l’absència. Una absència que de vegades sembla tenir un component de pèrdua, perfilada per la malenconia d’altres absències, unes més llunyanes, altres més properes, però, alhora també es fa present un temps de bonança i llum que ha configurat l’espai vital del poeta. Es tracta d’un recull de poemes amb ressons de dietari que transcorre de la tardor a la primavera, on se situa la vida quotidiana del poeta, l’anada i la tornada a les tasques quotidianes, el vagareig per les estacions del metro o els magatzems, així com l’espai vital de residència amb la presència d’una natura atapeïda de fragàncies i capvespres que el commou. Un món on els elements quotidians —motxilles, bancades, cabells, noms i troballes, memòria adolescent…— fan de l’absència, presència. Amb Les hores ermes l’autor descobrirà que en aquesta pèrdua de temps a la recerca de l’encontre desitjat o les possibles motivacions d’un naufragi que l’habita, el temps de les hores buides i estèrils esdevé singularment matèria poètica.

Celebració és un poema únic, una única celebració vital que ens arriba com un recull independent de trenta-tres poemes, on el poeta celebra o canta amb un llenguatge senzill i acuradament líric tot allò que ha marcat i marca la seua realitat personal. El poemari esdevé un cant a la vida, a la poesia, al misteri, a la llum, a l’estima… en una paraula: a la bellesa. Una bellesa que brolla a la besllum de la natura i l’ésser humà i que no sempre desxifrem. Però Celebració també ens mostra la dificultat de viure plenament, i és justament aquí, on surt i es fa palesa la condició humana, amb els seus anhels i els seus silencis, mai allunyada d’un camí de fracàs. Poemari escrit quasi a dues veus, el poeta i un heterònom — sempre hi ha algú o alguna avinentesa que ens revela i mostra la senda a seguir—, amb un cert ressò de caràcter litúrgic que no deixa de ser una poètica d’afer i de vida.