Notícia de Catalunya (Nosaltres els catalans) va ser el llibre editat en català més venut durant les festes de Nadal de l?any 1954. Aquest èxit demostra que va ser una publicació oportuna i, sobretot, insòlita: era la primera obra de la postguerra editada legalment en català que reflexionava sobre la catalanitat.
Allò que va impulsar a Jaume Vicens Vives a escriure un llibre d?aquestes característiques va ser la voluntat d?oferir una visió del passat col·lectiu i les característiques del tarannà i la psicologia dels catalans a partir de la història, adreçada a un públic molt ampli, no exclusivament català, sinó també espanyol.

El funcionament actual del dia a dia comporta dinar sovint fora decasa, tenir poc temps per cuinar en elssopars i moure's poc. En una paraula, comporta tenir uns h…bits queafavoreixen l'obesitat i, finalment, la diabetis.La dieta GI + GL (dels equivalents anglesos d'¡ndex glucŠmic i c…rrega glucŠmica) est… basada en el control acurat delshidrats de carboni que ingerim. A Som el que mengem, trobareu unaexplicació clara i precisa de com s'utilitzen l'¡ndexglucŠmic, l'¡ndex insul¡nic i la c…rrega glucŠmica, amb consideracions complement…ries sobre el consum de greixos,prote‹nes i alcohol i nocions m¡nimes £tils sobre la composició delsaliments i el funcionament dels processos queintervenen en la seva assimilació, aix¡ com dels mecanismes del'obesitat i la diabetis.

Edición al cuidado de Miquel Àngel Marín Gelabert.
A finales de los años cuarenta del pasado siglo, el Instituto Editorial Gallach se planteó la reedición de su exitosa Historia general universal, publicada originalmente a principios de los treinta. Jaume Vicens Vives sería el encargado de la actualización de sus contenidos. Como en todos los proyectos que emprendió, Vicens se volcó y redactó de nuevo el texto. Finalmente, por circunstancias diversas, el trabajo no llegó a ver la luz. En el libro que ahora publica Acantilado el lector podrá acceder a las últimas páginas de esta Historia general universal, dedicadas a La crisis del siglo XX, recuperadas del manuscrito original. Aparte de su valor historiográfico indudable, puesto que descubre un eslabón hasta hoy desconocido en la evolución del pensamiento histórico y político de Vicens en el umbral de los años cincuenta, nos ofrece un análisis lúcido, vibrante y exhaustivo del camino que llevó al mundo desde la primera a la segunda guerras mundiales. De las cancillerías al campo de batalla, de los movimientos sociales de masas a los análisis individuales de las principales figuras de la primera mitad del siglo XX, esta obra, inédita hasta hoy, nos ayuda a comprender los orígenes de la actualidad.
“Estudia con rigor el periodo de entreguerras hasta llegar al final de la derrota nazi y la victoria de los aliados. Una aproximación sencilla pero clara a los personajes, ideas y movimientos que condujeron a los dos grandes totalitarismos del siglo pasado. Una obra inédita y muy actual”. (Lluís Foix, La Vanguardia).
“Este volumen inédito analiza con la lucidez que le caracteriza unos años especialmente sangrientos para Europa, el periodo de entreguerras, así como el pensamiento de las figuras que han marcado la historia. Imprescindible. El libro al que consagró su mirada europea, muy significativamente, sobre el derrumbamiento de la paz y las guerras, tiene plena vigencia documental en nuestro presente. Su estilo elegante y sencillo es un aliciente. Toda la información es clara, ordenada y juiciosa”. (Toni Montesinos, La Razón).
"Un ensayo que cambia la percepción de uno de nuestros principales historiadores". (ABC ).

En el puerto se concentraban además otros muchos olores. Se percibía el del cáñamo de las estachas (amarras), el del alquitrán, el del mar, el del pescado, pero sobre todo el de la brea. Quienes no han olido la brea nunca podrán entender qué es vivir en un barrio marinero. Los almacenes siempre estaban impregnados de ese olor; también las calles, la ropa de los marinos y, en general, la de todos aquellos que tuvieran alguna relación con el puerto. Los olores se solapaban y se confundían, pero nosotros sabíamos distinguir todos y cada uno. El café, por ejemplo, era otro olor habitual del puerto, más fuerte que los demás y también más agradable.
Cuando descargaban café siempre se perdían unos cuantos sacos que, al final, iban a parar a la Barceloneta a muy buen precio. Su esencia inundaba las calles. Podemos imaginar quinientos kilos de café repartidos por todo el barrio tostándose en las casas e incluso en la calle. El olor llagaba hasta Barcelona, que a buen seguro aspiraba con envidia aquel aroma proveniente de la ciudad sin ley.

El port feia olor de mil coses: de brea, de cànem de les amarres, de quitrà, de mar i de peix. Però sobretot de brea. Qui no ha ensumat la brea no sabrà mai què vol dir viure en un barri mariner, perquè els magatzems sempre feien aquesta olor, igual que els carrers, la roba dels mariners i la de tothom que tingués alguna relació amb el port. Les olors es barrejaven i es confonien, però nosaltres les sabíem distingir totes. La de cafè, per exemple, era una de les més fàcils perquè se sobreposava a les altres i era més agradable.
Quan descarregaven cafè sempre se n’extraviaven uns quants sacs, que anaven a parar al barri a molt bon preu. L’aroma impregnava els carrers: només cal imaginar-se cinc-cents quilos de cafè escampats per tot el barri torrant-se a les cases o a fora al carrer. La flaire arribava a Barcelona i tot, que segur que ensumava amb enveja aquell aroma provinent de la ciutat sens llei.

Jaume Vicens Vives va concebre Notícia de Catalunya com una meditació sobre la història de Catalunya perquè
fos llegida pels intel•lectuals espanyols que durant la primera meitat de la dècada dels cinquanta havien iniciar un
acostament lleial a les figures del resistencialisme cultural. Però el llibre, que s’havia de titular Nosaltres, els
catalans i que va haver de superar entrebancs a censura, va ser rebut, finalment, com el primer assaig catalanista que
es va poder editar durant el franquisme. Per a molts va ser com una llum de patriotisme raonat en temps de foscor i
incertesa. Malgrat les circumstàncies, fou un petit best-seller.

Cançons, conjunts, sales de festes, pick ups, matinals, segells discogràfics, i festivals musicals transformaren la societat rural mallorquina.
Amb un quadern de 72 pàgines de fotos color i b/n.
Paradise of Love o l’illa imaginada és un estudi de cas de com la cultura popular dels anys seixanta va contribuir a posicionar diferents grups de joves en el món. Aquest treball no és tan sols una mirada a la història de la música popular illenca, no és només un inventari d’artistes i estils, sinó també de circumstàncies socials, ideologies, esdeveniments històrics i desenvolupaments tecnològics que varen interactuar amb la música per donar-hi rellevància.
Cançons, conjunts, sales de festes, pick ups, matinals, segells discogràfics, pel·lícules o festivals musicals s’incorporaren a la societat mallorquina per construir una nova manera de ser adolescent. En aquest llibre observam com la música de factura illenca va codificar trets imaginaris d’una Mallorca inventada, va aglutinar valors de la identitat juvenil, va representar l’impacte turístic, va esdevenir un estàndard de les cançons promocionals i va exemplificar el fenomen de les versions.
Amb més de 200 imatges i una relació d’exemples sonors, l’estudi de Francesc Vicens també analitza fenòmens com ara la recepció dels Beatles a Mallorca o l’ús de la música amb finalitats turístiques, sistematitza els espectacles de l’època i analitza l’impacte de la cultura global com a factor de canvi social.
A partir del diàleg raonat amb els protagonistes s’actualitzen episodis rellevants i mitificats com ara l’actuació de Jimmi Hendrix a la sala Sargent Pepper’s de Palma o The Kink’s al Festival Beat 66, entre molts d’altres.
Tot plegat aporta una visió de conjunt de com les expressions musicals de la cultural global varen donar lloc a noves expressions locals, de les quals la cançó Paradise of Love va ser exemple i para­digma de la Mallorca imaginada.
Francesc Vicens Vidal (Ciutat de Mallorca 1977), Doctor en Musicologia per la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), ha completat la seva formació a les universitats de Bolonya i Siena. És autor de les obres I cantaven un Càntic Nou. Els ancians músics de l’Apocalipsi a l’art romànic hispànic (PAMSA 2010), Diabolus in Musica (premi Hiperbòlic 2008), El cant de la Sibil·la a Mallorca (Documenta Balear 2004), Visca Sant Antoni! (Documenta Balear 2010) i Paradise of love o l'illa imaginada (Documenta Balear 2012). És coautor de Les músiques de Mallorca en DVD (2003, 2005 i 2008) i de diversos articles científics publicats en revistes de musicologia. Durant el curs 2009-2010 va ser visitant al Centre de Graduats de la Universitat de Nova York (CUNY) i des del curs 2003-2004 és professor titular del CESAG (Centre d’Ensenyaments Superiors Alberta Giménez).
Prologuista: Antoni Pizà.