El caprici

Una parella sense fills decideix d’adoptar-ne un. Passen els anys i aquest noi, en Tzannos, de salut delicada, es casa, ben jove, amb la filla dels servents de la seva família, la Lina.
Un mal dia a la mare del jove, l’Elisabet, li diagnostiquen un tumor a la matriu. Com que a Grècia no hi troba remei, decideix viatjar fins a Londres i allí consultar els millors especialistes. Se’n va just quan la jove parella ha sabut que espera un fill.
La diagnosi de Londres no deixa lloc al dubte: no hi ha cap tumor a la matriu; malgrat la seva edat ja avançada, l’Elisabet està embarassada.
Mitjançant aquesta història tendra, l’escriptora es proposa reflexionar sobre el sentit de les coses extraordinàries. Precisament perquè respecta la natura, vol subratllar que no s’hi produeixen mai esdeveniments de mal gust: cap mort no surt del sepulcre i torna a viure, no torna a créixer una mà que va ser tallada, una carabassa rodona no esdevé un cap humà, als vells no els surten dents...
Per contra, en múltiples ocasions, la natura és escenari –i els éssers humans en són protagonistes– d’esdeveniments curiosos, capricis, capaços de fer-nos la vida més agradable. La fertilitat sovint n’és la clau de volta, per aquest motiu en la coberta apareix la imatge d’una magrana, símbol de fecunditat.