La Maria i en Joan passegen els seus noranta anys per la rambla del Celler, lentament, com dos enamorats, veient passar el món d?avui, tan distant del de la seva plenitud, i tan hostil, ja que actua amb ells sense pietat, com un voltor en cerca de carronya. En Niel, un veí seu, els contempla, alertat per la seva bondat i la seva indefensió; és un home que, com els vells amants de la rambla del Celler, arrossega un passat on dolor i joia es barregen, incontrolats, a partir d?una adolescència viscuda a París i d?un amor sempre infeliç per Judit, la seva segona dona, víctima d?un ahir ple d?infàmia. La Maria, a qui tothom diu Marieta, i en Joan han travessat un segle sencer de guerra, opressió, silencis, vexacions... però han trobat temps i fortalesa per estimar la família, el teatre, l?òpera, el cinema, aquesta vida que, justament quan arriba a l?últim tram, sembla voler-los eliminar abans d?hora. Els amants de la rambla del Celler és un relat extraordinari que contraposa la tendresa a la cruesa més extrema, i on es mostren sense embuts les extorsions actuals del mòbbing immobiliari i es denuncia la depravació dels abusos sexuals a menors.

Pioner en la literatura de debat i divulgació política, Víctor Alexandre ens ofereix un nou gran llibre sobre el procés català: una més que possible conversa sobre la independència entre un pare i el seu fill, un adolescent en aquella edat en què fa tot tipus de preguntes, fins i tot les que els adults no gosem fer: «Per què Espanya no admet que Catalunya és una nació?», «un senegalès o un marroquí podrien ser presidents de Catalunya?», «Catalunya ha de tenir exèrcit?», «què passarà amb la resta dels Països Catalans?», «la llengua catalana serà oficial a la Unió Europea?», «voler ser un estat és provincià?», «si la independència separa les famílies, ja no veuré mai més els avis?»... Aquestes i d’altres preguntes fan que aquest sigui un llibre ple de respostes.

Una manera d'afirmar «qui som» és proclamar sense complexos «qui no som». Sota el títol Jo no sóc espanyol, Víctor Alexandre recull el fruit de vint converses sobre la identitat dels catalans. N'ha parlat amb diferents personatges de la televisió, la literatura, la música, el periodisme, la religió, l'esport... El resultat és un llibre àgil, contundent i d'una franquesa insòlita. Pel seu impacte en la societat catalana, hi ha un abans i un després de la seva publicació.

Set dones i un home sol són set històries interconnectades per un home víctima d'un fet inesperat, que configuren un univers femení integrat per dones de diferents generacions. Sabem què senten, a qui estimen, a qui desitgen, quines són les seves frustracions, les seves pors, les seves mentides, la seva sexualitat, allò que no accepten de si mateixes, allò que no gosen confessar-se... Convertits en voyeurs del seu pensament, hi descobrim la soledat humana com a motor de la recerca incansable de l'amor i la complexitat de les relacions sentimentals entre homes i dones. Aquest, per tant, és un llibre sobre la necessitat que tenim els éssers humans de sentir-nos estimats i de l'immens cabal d'energia que dediquem al llarg de la vida a aconseguir-ho.

Procedents dels cinc continents, els vint personatges d'aquest llibre ens demostren que no cal néixer en un país per estimar-lo. Cap d'ells ha nascut als Països Catalans i, això no obstant, sense renunciar als seus orígens, tots vint hi han fet arrels, ja sigui al Principat, a la Catalunya del Nord, al País Valencià o a les Illes. El cas del senegalès Mbaye Gaye, per exemple, agredit per la policia per mantenir-se ferm parlant català, és corprenedor. A través de l'amor amb què parlen de la seva terra materna i del coneixement que tenen de la nostra, tots ells ens fan comprendre que la limitació no és mai geogràfica, sinó mental. Les pàgines d'aquest llibre parlen del dret de viure a qualsevol lloc del planeta i del deure de respectar la llengua i la cultura de la societat d'acollida.

Aquesta obra de teatre conta uns fets reals ocorreguts a Catalunya l'any 2004 i protagonitzats per Èric Bertran, un nen de catorze anys que va enviar un correu electrònic a una cadena de supermercats demanant que etiquetés els seus productes en català. Sis dies després, trenta guàrdies civils vinguts expressament de Madrid van irrompre a casa seva acusant-lo de terrorisme. L'obra recull, també, les amenaces de mort d'un grup feixista, les tensions familiars, els atacs d'angoixa i el rebuig de mestres i alumnes de l'institut, així com els al·lucinants interrogatoris de la fiscal i de la psicòloga de l'Audiència Nacional espanyola.

La involució experimentada per TV3 d'un temps ençà ha estat espectacular. En donen fe les nombroses queixes que dia a dia apareixen als diaris denunciant la seva progressiva descatalanització i l'abandonament de la idea per la qual va ser creada: disposar d'una televisió pública que reflecteixi els valors que ens configuren com a poble, dotar la llengua catalana d'un espai que garanteixi la seva presència en un àmbit dominat abassegadorament per l'espanyola i crear consciència de pertinença a una comunitat nacional diferenciada. Aquests principis, els mateixos que els de totes les televisions públiques d'arreu del món, han desaparegut. Aquella emissora que el 10 de setembre de 1983 vam veure néixer amb llàgrimes als ulls ja no existeix. El plantejament catalanocèntric inicial ha estat substituït per la seva antítesi, quan és precisament contra ella que TV3 ens havia de protegir. La llengua catalana ha cedit bona part del seu lloc a l'espanyola, que penetra subtilment a través de programes d'aparença inofensiva, i la consciència de pertinença a la nació catalana per part de l'emissora s'ha transmutat en un prepotent sentiment d'espanyolitat. Aquest llibre, diguem-ho clar, pretén despullar el missatge subliminar que TV3 amaga darrere de noms, paraules, frases, enunciats, conceptes i definicions d'aparença merament informativa i que abasta tots els telenotícies i també diversos programes (de la introducció de Víctor Alexandre).