Aquesta novel·la comença amb un petó llarg davant la porta d?uns grans magatzems, entre vianants carregats amb bosses de plàstic. Qui són ells dos? Tardarem a saber-ho. Els protagonistes de la novel·la es diuen Pau i Teresa i són membres d?una parella de fet que es va prorrogant de manera automàtica, fins que es produeix el que ell anomena ?la relliscada?, que té com a conseqüències un daltabaix emocional, un canvi de domicili i també un viatge a la frontera. En Pau i la Teresa es troben en trànsit, però no saben cap a on. Al capdavall, la provisionalitat també és provisional.
 
Més d?un centenar de capítols, sovint brevíssims, formen una imatge en moviment, que sedueix, commou i diverteix el lector. Dies de frontera és una novel·la sobre les parelles que triem, els pares que ens trobem i els fills que portem ?o no? al món. I també sobre la joventut, una malaltia benigna de què cada generació tarda més a guarir-se.
 
?En Pau, que és un home d?espais, conviu a gust amb els mapes.
La Teresa, que és una dona de temps, prefereix la música?.

«Privar la criatura de l'encís de la narració, del semigalop del poema oral o escrit, és semblant a un enterrament en vida». Aquestes paraules de George Steiner són la declaració de principis amb què Vicenç Pagès enceta aquest llibre. Avui dia són una minoria els joves que han llegit les versions originals d'El llibre de la selva, Els tres mosqueters o L'illa del tresor. A partir d'aquesta constatació sorgeix la necessitat de proposar a educadors, pares i públic lector en general un cànon de la literatura juvenil, subjectiu però raonat. -

En Jordi viu al garatge d'una casa adossada, la seva dona es comporta com si fos adolescent i la seva filla està a punt de casar-se amb un pelao que condueix una retroexcavadora. Entranyablement ridícul, instal·lat en una crisi d'identitat permanent, en Jordi volia ser artista però ha acabat treballant de fotògraf de boda. Al llarg del casament de la seva filla, fa memòria del seu passat, que inclou un castell, un joc, una mort i un Empordà que no és de postal. En Jordi busca una sortida al seu estancament, però no s'adona que les coses encara poden anar molt pitjor. Divertida, sorprenent i fresca, Els jugadors de whist és una de les grans novel·les catalanes dels últims anys, plena de personatges vivíssims, referències pop i escenes memorables.«Tots els personatges són ficticis, però la majoria dels diàlegs són reals.».

Joan Ferrer passa revista a la seva prolongada existència de gairebé mil anys, i exposa els fets que l'han condemnat a una pena tan dura com injusta. Per això escriu una carta a la reina d'Anglaterra. L'autor d'aquesta missiva ha passat tota mena de vicissituds, des de l'Edat Mitjana fins al llindar del tercer mil.lenni. Ha practicat tots els vicis i s'ha procurat tots els plaers. Ha freqüentat palaus i salons, ha conegut savis i poderosos, ha estimat moltes dones que li han parlat en moltes llengües en infinitat de països. Ara, després de rodolar pels segles, escriu una carta a Sa Majestat, i no precisament per demanar clemència.

En Jordi viu al garatge d'una casa adossada, la seva dona es comporta com si fos adolescent i la seva filla està a punt de casar-se amb un pelao que condueix una retroexcavadora. Entranyablement ridícul, instal·lat en una crisi d'identitat permanent, en Jordi volia ser artista però ha acabat treballant de fotògraf de boda. Al llarg del casament de la seva filla, fa memoria del seu passat, que inclou un castell, un joc, una mort i un Empordà que no és de postal. En Jordi busca una sortida al seu estancament, però no s'adona que les coses encara poden anar molt pitjor.

Hoy día son una minoría los jóvenes que han leído las obras de Stevenson, Verne o Mark Twain. Los clásicos juveniles tienden a ser sustituidos por obras contemporáneas más insulsas, supuestamente más próximas al lector, más fáciles de leer, más políticamente correctas, pero que a menudo no tienen ninguna relación con lo que hasta hace poco habíamos considerado literatura. Este libro presenta una lista de veintiocho novelas de calidad que jóvenes y adultos pueden leer con placer, como La isla del tesoro, Los tres mosqueteros, El libro de la selva, Jane Eyre, Dràcula, La hija del capitán o Peter Pan. A partir de cada libro, Vicenç Pagès Jordà ha elaborado una guía orientativa que permite al lector acceder al argumento, los personajes, el estilo, el contexto, las ventajas o las dificultades que presenta cada obra No tiene  sentido pretender que los adolescentes escriban bien si los libros que les proponemos leer no están a la altura de lo que esperamos que hagan. Los clásicos juveniles no sólo los introducen en los placeres de la lectura, sino que les suministran recursos lingüísticos y literarios y les excitan la imaginación. De Robinson Crusoe a Peter Pan se dirige a los educadores, pero también a los padres y a los lectores en general.

Avui dia són una minoria els joves que han llegit Stevenson, Verne o Mark Twain. Els "clàssics juvenils" tendeixen a ser substituïts per obres contemporànies més insulses, suposadament més pròximes al lector, més fàcils de llegir, més políticament correct

Els contes aplegats en aquest volum es caracteritzen pel predomini d'una mirada tragicòmica, per la disparitat de narradors i estils, per la inserció de fragments de realitat i una certa tendència a l'experimentació. T