«Un dia, en una llibreria, em van fer una pregunta que no m'havia plantejat mai per la senzilla raó que no tinc fills: "Víctor, què els escriuries als teus fills?". Vaig estar gairebé un any donant-hi voltes. [...] vaig començar aquestes cartes que acabo avui, el dia del teu aniversari, i que llegiràs en un sol volum. Tracten sobre tot allò que parlem sovint, però he intentat ordenar-ho una mica.» Així doncs, els lectors trobaran a _Cartes a Maria_ un aplec de lliçons de vida, d'alertes sobre el funcionament del món, de reflexions insòlites sobre els humans i altres espècies, de coneixements, d'humor, de revelacions profundes i tendres sobre el nostre món. «A l'obra que teniu a les mans sovint s'hi barregen el Nubla més observador i explorador, el visionari distòpic, el revolucionari que va mostrar, al llarg de la seva obra musical, un punt de visió entre mística i esotèrica que impregnava gran part de les coses que feia... I a tot això, a més, cal sumar-hi l'aterrament, la tendresa i una necessitat irresistible d'ajudar i de fer el bé contra la qual, sovint, semblava que es revoltés.» -De la presentació. EDICIÓ I PRESENTACIÓ D'ALEIX SALVANS.

Es posible que quede muy poco por descubrir sobre el pasado, pero queda por hacer gran uso de él. Si dejamos al lado algunos prejuicios podremos interpretar el mundo de formas que sugieran diversos futuros posibles. Nubla escribe sobre moluscos de quinientos años, el primer fonógrafo de la Antigüedad, la educación musical de los niños y el hallazgo de la penicilina con el mismo espíritu iluminador con el que propone franquear ciertos límites espacio-temporales, al menos en nuestra imaginación. Algo que permita escribir el texto más bello y misterioso de nuestra propia existencia.