En aquest poemari, l'autora indaga la distància entre la il·lusió i la realitat.

¿Puede estar tu hogar a miles de kilómetros de casa?
Ver la vida en blanco y negro no es divertido.
Laura padece una extraña enfermedad que le impide apreciar los colores, pero si últimamente su vida es gris no es solo porque sufre acromatopsia. Acaba de romper con su novio y sus padres no dejan de pelearse tras el divorcio. Por eso, decide alejarse de todo y toma el primer avión que sale del aeropuerto.
El destino la lleva hasta Reikiavik, Islandia. Allí conoce al simpático Orri, quien le propone emprender un viaje para recorrer el país con él y su no tan simpático amigo Guðjon. Quizá no sea una idea sensata, pero no es que Islandia ofrezca muchas opciones a una chica que se ha escapado de casa.
Lo que Laura nunca podría sospechar es que los dos islandeses esconden un secreto imposible de creer, incluso para alguien como ella, y que ese viaje la cambiará para siempre.

Any 2002. Damià Surrell, caporal de la Unitat d’Investigació de Figueres, amant de la bona cuina i del tai-txi, viu exultant després de rebre la medalla al mèrit policial per haver resolt un robatori amb homicidi. Però el que ell no sap ni tampoc la seva unitat policial és que ben aviat tindran a les seves mans un cas d’allò més enrevessat: al Museu Dalí, apareix mort un jove vigilant amb una nota enigmàtica a la boca. D’altra banda, la màfia russa i algunes organitzacions implicades —capitanejades per un cervell anomenat Dmitry— planegen cometre un robatori mitjançant un pla ben elaborat i intel·ligent.
¿Quina relació hi ha entre aquestes dues històries? ¿Per què es comet un crim d’aquestes magnituds a les portes d’un robatori d’alta volada? O potser és per desviar l’atenció? A les mans teniu un cas ben complex, de falses pistes i de tramuntanes que bufen per totes bandes. La qüestió és saber d’on bufen.

La cultura i l'art en el purità i aïllat primer franquisme.
Ara fa cinquanta anys, Barcelona inaugurava el Museu Picasso, fet que certificava la voluntat col·lectiva de reprendre el projecte cultural i de país anterior a la Guerra Civil. Enrere quedaven dues dècades en què, superada la immediata postguerra, la voluntat de modernització cultural del país havia maldat per sobreviure, adaptant-se a unes circumstàncies profundament adverses, en forma d'una modernitat no sempre visible que va sobreviure amb cautela durant els primers anys del franquisme fins a l'arribada de la nova atmosfera aperturista dels anys 60. Els autors reflexionen sobre les polítiques culturals, les orientacions estètiques, les circumstàncies històriques i els protagonistes més significatius entre 1942 i 1963, d'acord amb les úniques estratègies possibles aleshores: resignació, restauració o resistència.
Repàs de les manifestacions artístiques i la vida cultural al llarg del primer franquisme, en què la recerca de la modernitat artística queda latent.
* Articles dels millors experts en l'art de l'època, que s'està revalorant.
* Es tracten sobretot tres disciplines artístiques: arquitectura, pintura i literatura