L’Ernest té deu anys. Deu anys de buidor, ja que la
seva mare va morir el dia que ell va néixer, i el seu
pare ha desaparegut. Deu anys d’avorriment. La vida
amb la seva àvia, de nom Precieuse, no té cap alicient:
escola, dinar, deures, sopar. Ni telèfon, ni televisió.
L’única distracció és una misteriosa carta que
l’avi de l’Ernest havia enviat des del front durant la
guerra, i escrita amb una lletra indesxifrable. L’Ernest
és un bon estudiant, solitari i tristot, per no dir mut.
Això fins el dia que Victoire de Montardent arriba a la
classe i es fixa intensament en ell. Perquè l’Ernest és
un noi guapo i d’això ja se n’havien adonat les noies
de classe.