Aquesta guia didàctica, dirigida als professors i professores d?ESO i Batxillerat, té com a objectiu assenyalar els continguts gramaticals (categories, morfemes, flexió, sintagmes, complements...) que treballa la novel·la, de tal manera que tant les preguntes com les respostes que hi apareixen donen una orientació de la proposta didàctica amb què ha estat pensada tota l?obra. «En aquella època llunyana [...] un paraulari era el més semblant al que seria, per a les persones d'avui, un país. N'hi havia sis: Vèrbia, Nòmia, Adjectívia, Determínia, Advèrbia i Pronòmia, i tots sis projectaven, cap a l'Univers, uns reflexos de llum meravellosos.»

Nou pisos d'un replà és un llibre de narracions breus. Cada un dels contes té sentit per ell mateix i pot funcionar de manera autònoma, però l'autor ha volgut donar al conjunt una certa unitat, fent coincidir tots els personatges en un moment determinat: al voltant de les nou del matí d'un dia de tardor de 2006 en un bar de l'Eixample de Barcelona.
Així, el lector va descobrint com els protagonistes de cada un dels relats van desfilant pels altres contes amb papers que poden ser més o menys significatius. Aquest plantejament permet posar de relleu, d'una manera crua, l'anonimat de cada un dels personatges de les històries, i també la indiferència amb què les persones vivim els drames aliens. S'hi fa evident que tendim a ignorar-los, encara que ens siguin extraordinàriament propers en l'espai –com és el cas del que passa a l'interior de cada un dels pisos d'un mateix replà–, o propers en el terreny de l'afectivitat, com succeeix amb alguns dels personatges.
Nou pisos d'un replà relata nou històries en què els protagonistes són presoners del seu destí, titelles que ballen al ritme que els marquen els esdeveniments, com ho faria un fràgil vaixell de paper abandonat a la seva sort a cavall d'un impetuós corrent d'aigua.