Un recull de vuit contes protagonitzats per personatges desarrelats que tenen vertader horror al lloc on viuen, desemparats i amb ànsia d’intempèrie. Transcorren de Turquia a Lisboa i tenen com a punt de referència central una illa.

La mar rodona com una peixera. A dins hi viu gent, damunt d?una illa, i per més que passi el Temps saben que viuran sempre plegats. D?aquí no hi ha manera de sortir-ne. La qüestió, llavors, és des d?on t?ho mires.
El 1936 és el fill d?una barberia de poble que observa els adults quan s?afaiten. Els 70?s consecutius a la mort del Dictador, és una síndria que rodola pel carrer i congrega tot el veïnat a mirar una morta. Els 2000 és un jove erudit que oficia des del hall d?un antihotel, creat a partir de les seves teories sobre el turisme com a condició humana. Això és i no és Mallorca: una novel·la assaig de Sebastià Perelló.

"Veus al ras" és la història d’un home que cada setmana apareix davant d’una casa. Fa deu anys que va sortir-ne per no tornar-hi mai més, i ara és un que va perdut. Que ha perdut fins i tot la veu i s’expressa amb el cos, amb la cara, amb uns actes que no entén ningú. I és la història d’una dona que escriu tot allò que no diu l’home mut, el qui s’atura davant de la seva finestra, el qui va viure amb ella abans de perdre la paraula i el seny. Ella s’obstina a recompondre’n la vida a través dels retalls que en coneix: la infància explicada per les dones de la família, les rareses que feien tanta gràcia i s’han ulcerat, l’oïda tan sensible a la veu, a les veus dels presents però també dels absents… "Veus al ras" és el tapís dels amants, una novel·la que atrapa com un nus de paraules que s’estreny cada vegada més. Un text excepcional, beckettià, podríem dir sense abús, si no fos que és una obra de Sebastià Perelló.