Los textos compilados en este libro nos acercan a las migraciones desde los entornos familiares de las personas que migran. La familia está en la base de la decisión migratoria y constituye, en la mayor parte de situaciones, el objeto de promoción social que se persigue con el proyecto migratorio. ¿Cómo se mantienen las relaciones con los parientes desde la deslocalización que provoca la migración? ¿Cómo son estas relaciones, cómo se transforman, cuál su significado, qué transfieren y hasta qué punto contribuyen al desarrollo de las comunidades de origen?
Montserrat Soronellas Masdeu es doctora en Antropología Social y profesora del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili. Ha publicado diversos libros y numerosos artículos en torno a sus principales líneas de investigación: la transformación de las sociedades agrarias, la familia, el parentesco y los procesos migratorios.
Autores: Montserrat Soronellas Masdeu, Josiane Le Gall, Berta Mendiguren, Rhacel Salazar Parreñas, Jordi Roca Girona, Yolanda Bodoque Puerta, Marija Djurdjevic, Lídia Martínez Flores, Maria Luiza Andreazza

Aquest llibre observa i analitza les formes de vida i les estratègies socials i econòmiques de pagesos del Camp de Tarragona, a la Selva del Camp, en el període comprès entre els segles XVIII, XIX i XX. Al llarg d’aquests segles, els pagesos i les economies agràries en general s’han vist sotmesos a un procés de progressiva dependència respecte a l’economia de mercat, que els ha empès a crear els mecanismes necessaris per adaptar-se a les noves situacions. Les pràctiques dels pagesos per assegurar la seva reproducció social s’han dut a terme gestionant els recursos propis de les famílies i, d’aquesta manera, les formes d’herència i de matrimoni han estat utilitzades estratègicament per regular la continuïtat del grup i del patrimoni familiar a cada generació. En la mesura en que la terra, la força de treball i els instruments de treball se sofistiquen i entren en la lògica del mercat, els pagesos es troben abocats a buscar nous mitjans, aquest cop externs a la casa, que els permetin seguir exercint l’activitat econòmica i mantenir la posició de grup social que, encara a hores d’ara, identifica la societat agrària catalana. La pluriactivitat econòmica i l’endeutament s’han revelat com a estratègies recurrents entre els pagesos per superar els moments de crisi, ho eren al segle XVIII i ho són avui. Un altre factor extern, consubstancial a la realitat agrària actual, és l’associacionisme agrari que sorgeix al darrer quart del segle XIX per afrontar una situació de crisi social i econòmica, que, lluny de resoldre’s, ens ha portat fins a la situació actual de reducció dràstica d’unes explotacions pageses que cada cop tenen més dificultats per assegurar la continuïtat.

1ª edición.