En els darrers anys del segle ii aC, Jugurta, que ha esdevingut rei de Numídia valent-se de les intrigues, els enganys i l’assassinat dels seus cosins, gosa plantar cara a la totpoderosa Roma. Les lluites intestines pels càrrecs públics, el menyspreu del bé comú en favor del profit personal i la desídia d’alguns senadors, entre molts altres motius, ofereixen al rei africà, conscient que a Roma tot està en venda, el terreny adobat per reeixir gràcies al suborn i la compra de polítics —nihil nouum sub sole!—. Jugurta, finalment, fou capturat, però la República, fins aleshores ferma i incommovible, mostrava amb aquest episodi els primers símptomes de feblesa.