«Portem la nostra selva allà on anem».
La jove Barbary Deniston ha passat una infantesa amb la seva mare en l?entorn salvatge del sud de França durant la Segona Guerra Mundial, gaudint d?una llibertat només limitada pels perills que l?envoltaven per col·laborar amb la resistència a l?ocupació alemana. Ara que la guerra s?ha acabat, amb disset anys és enviada a Londres amb el seu pare, un advocat decidit a redreçar-la per convertir-la en una senyoreta disciplinada. Entre les runes de la ciutat bombardejada, la Barbary, sola, perduda i desconsolada, buscarà la seva veu indòmita.
Publicada el 1950, «El món, la meva selva» ens porta de la naturalesa salvatge de Cotlliure a la grisor austera de Londres i la bellesa de les Highlands, recorrent el món interior d?una protagonista extraordinària. Rose Macaulay va bolcar tot el seu enginy, la seva alegria i la seva melanconia en aquesta obra inoblidable.

Publicat el 1918, reeditat el 1919 i després oblidat, "I tot això". Una comèdia profètica és un clàssic de ciència-ficció la recent recuperació del qual s’ha celebrat com un gran esdeveniment. Uns anys després de la Gran Guerra, i amb l’objectiu que no n’hi hagi cap altra de semblant, el Ministeri de Cervells classifica els ciutadans en diferents categories segons el seu nivell d’intel•ligència i estableix un sistema rígid d’autoritzacions per casar-se i tenir fills. Tanmateix, el projecte topa amb la resistència de la població i dona lloc a paradoxes com la que viuen la funcionària del Ministeri Kitty Grammont i el ministre i ideòleg del sistema, Nicholas Chester, amb la premsa sempre a l’aguait. "I tot això" és una novel•la satírica que denuncia els règims basats en l’enginyeria social i la manipulació dels mitjans des d’un punt de vista feminista. El llibre precedeix catorze anys la cèlebre novel•la "Un món feliç" (1932), d’Aldous Huxley, el qual, per cert, visitava Rose Macaulay amb freqüència quan ella escrivia "I tot això".

Publicado en 1918, reeditado en 1919 y luego olvidado, "Y todo eso. Una comedia profética" es un clásico de ciencia ficción cuya reciente recuperación se ha celebrado como un gran acontecimiento. Unos años después de la Gran Guerra, y con el objetivo de que no haya nunca otra semejante, el Ministerio de Cerebros clasifica a los ciudadanos en distintas categorías según su nivel de inteligencia y establece un rígido sistema de autorizaciones para casarse y tener hijos. Sin embargo, el proyecto choca con la resistencia de la población y da lugar a paradojas como la que viven la funcionaria del Ministerio Kitty Grammont y el ministro e ideólogo del sistema, Nicholas Chester, con la prensa siempre al acecho. Y todo eso es una novela satírica que denuncia los regímenes basados en la ingeniería social y la manipulación de los medios desde un punto de vista feminista. El libro precede en catorce años la célebre "Un mundo feliz" (1932), de Aldous Huxley, quien, por cierto, visitaba a Rose Macaulay con frecuencia cuando ella escribía "Y todo eso".

Las torres de Trebisonda cuenta las peripecias de un estrambótico grupo, formado por Laurie, la narradora, su inimitable tía Dot, el intolerante padre Chantry-Pigg y un camello loco, que parte de Inglaterra rumbo a Oriente Medio movido por distintos intereses que van desde un heterodoxo proselitismo anglicano al puro placer del viaje. Ingeniosa y a la vez melancólica, desenfadada y sutil, esta novela descubre una ciudad de fábula, una Trebisonda reflejo de inquietudes espirituales, metáfora del carácter esquivo de la verdad. Un relato satírico y en ocasiones absurdo, de un humor chispeante, tras el que se esconden las sombras del desengaño, los dilemas religiosos y el recuerdo de un amor perdido.
Rose Macaulay (1881-1958) nació en Rugby, en el seno de una familia de intelectuales y clérigos anglicanos. Pasó la mayor parte de su infancia en Varazze, una pequeña ciudad costera de Italia. En 1894 regresó a Inglaterra donde, después de estudiar historia moderna en Oxford, comenzó una fulgurante carrera como escritora y periodista. Viajera incansable, fue amiga de personajes como Virginia Woolf, E. M. Forster, Vita Sackville-West, Ivy Compton-Burnett o W. H. Auden. Autora prolífica que abarcó todos los géneros, en 1956 recibió el prestigioso James Tait Black Memorial Prize por "Las torres de Trebisonda", considerada su obra maestra.