Per a Nivek, l'horitzó acaba en els voltants de la mina de coltan on treballa. Després de sobreviure miraculosament a una ensulsiada, aquest haurà d'emprendre un viatge monstruós, aterridor i sense retorn per les belles, traïdorenques i màgiques terres d'Àfrica en un trajecte la distància del qual no es mesura en quilòmetres, sinó en horrors i en vides humanes. El guionista Antonio Altarriba (guardonat amb el Premi Nacional de Còmic per l'art de volar) s'uneix al dibuixant Sergio García Sánchez (Premi Nacional d'Il·lustració) i a la colorista Lola Moral per a donar vida a una odissea actual en aquesta epopeia gràfica moderna amb ressons de tragèdia i realisme màgic basada en una infortunada veritat: la dels milers d'immigrants africans rumb a les costes d'Europa.

DOS PREMIOS NACIONALES SUMAN FUERZAS EN ESTA SOBRECOGEDORA ODISEA MODERNA Para Nivek, el horizonte termina en las inmediaciones de la mina de coltán donde trabaja. Después de sobrevivir milagrosamente a un derrumbe, este tendrá que emprender un viaje monstruoso, aterrador y sin retorno por las bellas, traicioneras y mágicas tierras de África en un trayecto cuya distancia no se mide en kilómetros, sino en horrores y en vidas humanas.l guionista Antonio Altarriba (galardonado con el Premio Nacional de Cómic por El arte de volar) se une al dibujante Sergio García Sánchez (Premio Nacional de Ilustración) y a la colorista Lola Moral para dar vida a una odisea actual en esta epopeya gráfica moderna con ecos de tragedia y realismo mágico basada en una infortunada verdad: la de los miles de inmigrantes africanos rumbo a las costas de Europa.

La mare de la Petra va morir en donar a llum la seva filla i, amb la desgràcia, el seu propi pare va intentar matar-la. D’aleshores ençà, la Petra té el braç immòbil, i ara, als seus últims dies de vida, el seu fill Antonio Altarriba descobreix que ho ha mantingut sempre en secret. La percepció de l’Antonio canvia radicalment i reconstrueix la història de la seva mare, una dona devota i patidora, maltractada per un país dominat pels homes.’ala trencada és l’altra cara de L’art de volar (Premio Nacional de Cómic 2010), dues obres independents que formen un díptic on els autors, Antonio Altarriba i Kim, homenatgen una generació i repassen la història política espanyola del segle XX —la caiguda de la monarquia, la Segona República, la Guerra Civil, la postguerra i la dictadura de Franco— a través de les vivències dels seus dos protagonistes.

En este libro se propone un estudio de los orígenes históricos de la comunidad estatal romana, con atención preferente a los aspectos jurídico-políticos de este fenómeno genético de tanta relevancia. Se trasladan al ámbito de la Historia del Derecho en Roma los resultados que ofrecen tanto la investigación arqueológica más reciente en el área geográfica del Lacio en torno a los siglos X a VIII a.C., como los esquemas interpretativos consolidados en el campo de la antropología jurídica para el análisis de la formas políticas inmediatamente anteriores al Estado. La hipótesis propuesta debería ser tenida en cuenta en el ámbito de los estudios jurídicos de la Roma arcaica, ámbito con frecuencia aislado de las disciplinas antes citadas.
Los elementos institucionales que concurren en la fundación de la Urbe marcaron su desarrollo político y constitucional durante siglos. Añádase a este aserto que la constitución romana determinó en una medida no menor el desarrollo de la praxis y del pensamiento político en Occidente. De forma que se puede hablar de un constitucionalismo romano, dirigido a la construcción de un sistema de limitación del poder, para salvaguardar la libertad de los ciudadanos en el ámbito público y en el privado.
Para conseguir este fin, el Derecho Constitucional de Roma diseñó un modelo de comunidad estatal de base no étnica. Se concedió prioridad a un principio territorial depurado jurídicamente y conectado con el concepto de civitas o ciudadanía. Aquí radicaría la clave del principio inclusivo, abierto, propio de la forma romana de ver el mundo y su conexión con la idea de universalidad.

JA EN CATALÀ UN DELS CLÀSSICS DEL CÒMIC NACIONAL l 4 de maig de 2001, el pare d’Antonio Altarriba va saltar per la finestra de la llar d’avis de Lardero. Però el seu vol havia començat noranta anys abans. Inconformista i lluitador, el pare Altarriba va passar la vida aprenent a volar. Des dels camps de Peñaflor, les trinxeres de la lluita antifranquista, la França de l’exili o l’Espanya del dictador, l’Antonio va desplegar les ales als vents del segle xx. El seu fill, en la pell del pare, en documenta la història i construeix una de les millors cròniques de l’Espanya del segle passat. Publicada per primer cop al 2009 i guanyadora del Premio Nacional de Cómic 2010, L’art de volar és un de les grans fites de la història del nostre còmic. Antonio Altarriba i Kim signen una obra imprescindible, lloada per lectors de tot el món i presentada ara en una edició revisada i ampliada.

JA EN CATALÀ UN DELS CLÀSSICS DEL CÒMIC NACIONAL l 4 de maig de 2001, el pare d’Antonio Altarriba va saltar per la finestra de la llar d’avis de Lardero. Però el seu vol havia començat noranta anys abans. Inconformista i lluitador, el pare Altarriba va passar la vida aprenent a volar. Des dels camps de Peñaflor, les trinxeres de la lluita antifranquista, la França de l’exili o l’Espanya del dictador, l’Antonio va desplegar les ales als vents del segle xx. El seu fill, en la pell del pare, en documenta la història i construeix una de les millors cròniques de l’Espanya del segle passat. Publicada per primer cop al 2009 i guanyadora del Premio Nacional de Cómic 2010, L’art de volar és un de les grans fites de la història del nostre còmic. Antonio Altarriba i Kim signen una obra imprescindible, lloada per lectors de tot el món i presentada ara en una edició revisada i ampliada.