Una obra unitària, malgrat haver estat escrita entre els anys
2008 i 2013, que poetitza tot allò que "a pesar del temps i
de la presència constant de la mort ens fa sentir vius amb la
mateixa set de sempre, amb tota la set intacta", en paraules
de Guillem. La reivindicació del desig i de l’amor, de la bellesa
i de la paraula són el recer contra l’efímer i la fugacitat
de la vida, constants en la poesia d'aquest autor.
El llibre consta de dos parts. La primera versa sobre el fred,
la fosca, la fragilitat del goig, la mort, el pas de temps, la
vida buida, la desfeta –per exemple, al poema Cendra sobre
cendra sobre la ciutat de València-, el dolor i el desamor. A
la segona part, però, la presència de la llum tot ho inunda.