Aquest llibre explora en clau electoral alguns aspectes que pretenenexplicar, si més no reflexionar, sobre la tendència a l’apatiapolítica que experimentaren els ciutadans catalans des del SexenniDemocràtic (1868-1874) i durant la Restauració borb.nica (1868-1923).Una cultura cívica gestada durant la llarga transició del liberalismepolític a la democràcia que es caracteritzà entre d’altres trets peruna tendència al tacticisme expressada en la forja d’aliancescontranaturals; l’autoexclusió en la pràctica d’una part significativa de l’electorat que no se sentia representada en les institucions; lapercepció d’anormalitat produïda per la continuïtat de lesirregularitats del vell caciquisme; la vehemència i l’idealisme delsdiscursos emancipadors i dels ultracat.lics; i el sectarisme vinculata la política d’uns partits que visqueren en la inestabilitat i laprecarietat institucionals. Uns llasts que no contribuïren en absoluta la cohesió, sinó a la divisió i a la gran fractura que va significar la guerra civil.Josep Armengol (1966), llicenciat en Geografia iHist.ria per la Universitat de Barcelona. El 1993 obtingué el grau dellicenciatura a la Universitat de Lleida amb una tesi sobre«L’Ajuntament de Tremp entre 1868 i 1931. Continuïtat electoral ipredomini republicà». -

El llibre Solidaritat Catalana i Espanya és la primera obra, des del llunyà 1970 (quan Joaquim de Camps i Arboix va publicar el seu treball pioner), dedicada al tema d’un dels moviments de més rellevància de la nostra història contemporània, el naixement d’una Catalunya política que volia donar al país una veu pròpia i diferenciada, alhora que col·lectiva. El llibre dóna fe de la decisiva presència de les veus republicanes en el procés de formació i l’impuls de la Solidaritat Catalana, i matisa el paper hegemònic que fins ara s’ha atorgat a la Lliga. L’obra, constitueix un estudi inèdit sobre l’intent d’inserció d’aquest moviment català dins una Hispània Nova en què es fes valer la identitat de les seves diverses nacions i regions, diríem un precedent de l’Espanya de les autonomies, de l’«Espanya plural». És per això que el llibre dedica una especial atenció a la projecció d’aquest alè regeneracionista català al País Basc, Galícia, el País Valencià i Andalusia. L’obra, a més, seguint l’esperit del mateix moviment solidari, és plural, resultat de l’esforç d’un conjunt d’acadèmics de diverses universitats hispàniques, sobretot de Catalunya, però també de Galícia, el País Basc i Andalusia.