A pesar del seu títol, L’home més feliç del món no és un
llibre d’autojauda. Ben al contrari, és un llibre que inclou
nou relats al voltant de la infelicitat, la responsabilitat de
fer-se gran, el fet d’escriure i els petits moments de felicitat,
fugissers, que afl oren de tant en tant enmig de tot això.
Però, per sobre de tot, és un llibre de contes amb voluntat
de divertir, de jugar amb el lector i, amb una mica de
sort, fer-lo pensar que, comparat amb els protagonistes
d’aquestes històries amb un punt d’humor i de vegades de
surrealisme, potser ell també és l’home mes feliç del món.