En aquest conte els nens i les nenes van tranquils a jugar al parc o potser al pati de l'escola. La pilota d'en Pau constitueix el vincle que aglutina en el grup els nens i les nenes que van arribant. Algú penja la pilota d'en Pau; en Pau s'enfada i plora mentre els altres cerquen la pilota. Per uns instants, en Pau, quan s'adona de la presència de la lluna, dubta, fet que expressa que en el món màgic dels petits de quatre i cinc anys tot és possible. La pilota torna a aparèixer però no queda clar com ha tornat al pati. La qüestió es deixa oberta a la imaginació dels lectors i de les lectores. La diversitat, en aquest conte, es presenta des de la perspectiva de les necessitats comunes de tots els nens i les nenes: la necessitat de jugar per plaer, la d'aprendre i la d'apendre a compartir i a ser tingut en compte pels altres. El fil del conte se segueix a través de la pilota, que passa d'un infant a l'altre i que serveix per presentar cada personatge mentre el text els atribueix un nom. El fons de les imatges representa un espai del poble o d'un barri habitable pels infants, que, si bé sembla ideal, no és impossible!

Aquest conte explica les trifulgues de l'osset Jotu quan sent amenaçat el seu lloc de joguina privilegiada per l'arribada de la mona Lina, la nova joguina d'en Nil. Per altra banda, també explica com s'ho fa, la mona, per superar les dificultats de poder ser amiga de l'osset Jotu. La primera reacció de l'osset en veure la Lina és de desconcert; després d'estar trist passa a estar enfadat, fins que l'osset i la mona, en mirar-se, es reconeixen i apareix l'empatia i la complicitat entre ells, perquè, després de tot, en Nil els volia a tots dos. En pròximes històries, la Lina i el Jotu, entre batussa i batussa, seran amics inseparables. A través del conte se cerca l'empatia entre els personatges i els petits lectors i les petites lectores, perquè, a la manera del joc simbòlic, puguin expressar també els seus sentiments a través dels que atribueixen als personatges i potser entendre d'una manera diferent les pròpies trifulgues, que poden ser les següents: l'arribada d'un germà o d'una germana, l'aprendre a compartir les joguines i l'atenció dels grans a casa o a l'escola, o l'aprendre a conviure, dia a dia, amb els altres.

La història "On vas, Jotu? Està pensada perquè els petits lectors i les petites lectores puguin compartir els sentiments del petit osset, que, com ells, vol ser autònom, però, al mateix temps, tampoc no vol perdre la seguretat que comporta el fet de notar la presència de l'ésser estimat. L'osset, tot i que s'ha escapat, s'assegura, jugant a "fer tat", que en Nil encara hi és i que l'anirà a cercar. Aquest joc, com el de "fet a amagar", permet als menuts de controlar la presència i l'absència de l'altre. En el joc simbòlic els menuts utilitzen un objecte per representar-ne un altre, reconstrueixen situacions, transformen vivències i reinventen escenaris en els quals les coses passen segons les seves conveniències. El joc simbòlic és un recurs que utilitzen els nens i les nenes per entendre el món de les relacions socials en el qual estan immersos. En aquest sentit, en Nil, petit personatge del conte, expressa les seves ganes de ser autònom a través de l'osset Jotu. D'aquesta manera, quan els petits lectors i les petites lectores participen en la interpretació del conte, aquest llibre esdevé també per a tots ells un "llibre joguina"

Aquest conte presenta als petits lectors i a les petites lectores una situació de joc simbòlic que els pot resultar molt propera. La Tina i en Pau són dos germans que juguen amb en Ton, el seu veí, al pati de casa seva. Els personatges són constructors d'objectes i de fantasies, com també ho són la majoria dels nens i de les nenes de quatre i cinc anys. Per posar en joc la seva màgia, els cal una senzilla joguina amb la qual puguin viatjar i vèncer els obstacles que troben pel camí. Cada personatge inventa la seva aventura, però cada un segueix el fil de la història de l'altre, la qual cosa ja demana certes habilitats socials. La imaginació de la qual fan gala els personatges i la possibilitat d'imaginar fins i tot entorns llunyans expressen que l'experiència, l'observació de documentals a la televisió, l'observació d'imatges i relats de llibres, el fet d'escoltar les experiències dels altres..., tot plegat, nodreix l'univers del pensament infantil. Aquest univers podrà ser reutilitzat, i compartit de manera simbòlica en el joc, pels nens i per les nenes, sempre que, entre altres condicions, disposem d'un temps i un espai per jugar, i per jugar plegats.

Aquesta situació de joc, servida sobre rodes, representa el diferent ús de les regles de joc per part dels infants; en aquest cas, per fer una cursa. Per als petits, com en Pau, guanyar una cursa pot voler dir, només, arribar a la meta. Per una banda els resulta difícil considerar tots els aspectes i, per l'altra, se centren en ells mateixos i, com succeeix entre els adults, els és difícil de tenir en compte el punt de vista de l'altre. És així com, sovint, es genera una situació de conflicte que es resol, o no, amb un debat entre iguals. Aquesta vegada els personatges corren amb passió o són espectadors; un aneguet descuidat els retarda l'arribada a la meta. I, de plorar, ploren tots, nens i nenes! Així mateix, tots reaccionen i la cursa torna a començar. Aquesta història pot ser oferta als infants com una qüestió a indagar que pot ser motiu de conversa i de debat. La història, en quant àlbum il·lustrat, està explicada bàsicament a través de les imatges i està concebuda per entretenir, esdevenint un motiu de conversa entre petits i grans. El text que acompanya les imatges, comentant-les o plantejant preguntes, és per ser llegit pels lectors i lectores iniciats.

En aquesta història presentem la Tona, que fa entrar en el seu joc els ocells del corral. La conducta d'imitació i de seguiment que tenen els pollets en nèixer ha servit a l'autora per explicar com la Tona interpreta que el pollet li demana que l'adopti. És un exemple del realisme màgic propi dels infants, un dels primers passos per comprendre el món i per aprendre a situar-se en el lloc que els correspon i en el lloc dels altres. La història està explicada a través de les imatges i està concebuda per entretenir, tot esdevenint un motiu de conversa entre petits i grans. El text està pensat per ser, a la vegada, interrogat o bé llegit. Una història dibuixada permet als més petits, ajudats pels grans, de "rebobinar" endavant i endarrere, recordar personatges i interpretar el gest i l'acció fins a trobar el fil de la història, encara que no coneguin les lletres. Les històries il·lustrades afavoreixen una activitat de comunicació en la qual els petits aprenen les habilitats de conversa i de lectura de la imatge i del text. Per això per als menuts és tan necessari que els grans tinguin una bona disponibilitat de temps. Aquests actuen com a mediadors entre els infants i el món de l'art, la literatura i els coneixements, de manera que podem fer que s'interessin per altres històries.

Aquest àlbum il·lustrat presenta una situació de joc en la qual en Nil i els seus ninots aprenen, per necessitat, a compartir les joguines. Tal com passa en la vida quotidiana, per a en Nil, la Lina, el Jotu i el Bip, el pas de l'activitat individual a l'activitat col·lectiva constitueix un laboriós procés qua avança entre el divertiment i el conflicte entre iguals. Finalment, la necessitat d'ampliar recursos i la satisfacció de jugar plegats multipliquen les possibilitats de fer activitats col·lectives. És una història per observar, explorar, interpretar i ser motiu de conversa. Per llegir i conversar amb els infants és convenient presentar el conte com qui obre una finestra i vola amb la mirada pels escenaris que ens ofereix. L'observació de les imatges, l'una darrere l'altra, ens permet de reconèixer cada personatge, saber què fa i interpretar les intencions que té en relació amb els altres. Així mateix, ens permet de saber què pensa, endevinar com se sent, etc., construint un tramat de relacions que, potser ens permetrà d'enfilar una història i adquirir hàbits i estratègies de lectura de la imatge i del text. La lectura de les imatges compartida entre iguals i entre petits i grans ajuda a adquirir les habilitats que calen en una conversa, com ara parlar, escoltar i saber guardar el torn de paraula. I, és justament quan els grans practiquen aquests hàbits amb els més petits, que aquests se'ls van fent seus.

Amb aquesta història introduïm un tercer personatge en la sèrie "EN NIL I ELS SEUS NINOTS". El Bip és un pingüí dibuixat que surt d'un llibre, arrossegat per la imaginació dels altres personatges, els quals no triguen a convertir-lo en company de joc. Una història dins una altra història... en la qual els personatges constaten diferències entre ells que els desperten la curiositat per conèixer les aficions i habilitats del Bip, el nouvingut, que no són poques... Quan els nous personatges arriben a l'univers dels infants, es van fent interessants -com passa amb les persones, a mesura que les anem coneixent-, sobretot quan esdevenen familiars i alhora sorprenents, quan els reconeixen, perquè els troben una vegada i una altra compartint una conversa, o quan els nens se'ls miren tots sols i retenen en la memòria les situacions de comunicació; aleshores els personatges passen a formar part de l'univers infantil, a ser estimats i enriquits amb noves qualitats. Però, tal com passa a les persones, per ser introduïts en el món imaginari dels infants, els hem de presentar, acompanyar i no deixar de banda després d'haver-los conegut. A través de les situacions de comunicació, els àlbums il·lustrats, presentats i explorats per mitjà de l'adult, esdevenen un llibre joguina que fa de pont entre l'interès per la "falda" i l'interès pel món de l'art, la literatura i el coneixement.