Francia, mayo de 1940. Samuel Silverstein, un transportista de origen judío, se encuentra atrapado dentro del éxodo de fugitivos que las tropas nazis empujan hacia el Midi. A resultas de un bombardeo de la Luftwaffe, Silverstein lo pierde todo y comienza una nueva vida como agente de una organización clandestina que trabaja para salvar a niños judíos, escondiéndolos en las zonas rurales. El trabajo de vendedor ambulante le facilita los movimientos por los pueblos y masías de los valles del Ariège. Pronto descubrirá un monasterio en ruinas donde sobreviven decenas de niños y adolescentes, bajo la amenaza constante de los gendarmes a las órdenes del gobierno de Vichy. Mientras la barbarie nazi arrasa Europa y los judíos esperan que Yahvé se despierte de una vez, atravesar los Pirineos parece la única opción de escape.

Pep Coll teje con traza, vigor y emoción una novela que, desgraciadamente, nos toca de cerca.

Una expedición condenada al fracaso.

Unos adolescentes huyendo de la barbarie.

Unas montañas demasiado altas para alcanzar la libertad.

«Entramos y no entramos en los mismos ríos.»

«No conviene que los hijos se comporten ni hablen como los padres.»

«El orden del mundo: un montón de suciedad barrida al azar.»

Dos mil quinientos años después de su muerte, hoy en día resuena con más fuerza que nunca la voz del enigmático Heráclito, el filósofo que se expresaba con sentencias oraculares. Hijo de la familia real de Éfeso, estaba destinado a reinar, pero prefirió el camino del pensamiento libre. Este afán lo llevará a viajar a Babilonia, Sicilia, el monte Olimpo, etcétera. Escribió una única obra, de la que quedan tan sólo un centenar largo de sentencias. Poco más sabríamos si no fuera por el manuscrito encontrado en 1972 por un estudiante de Filosofía de la Universidad de Barcelona. La novela de Pep Coll nos adentra en la obra de un sabio que vivió la infancia del pensamiento occidental, los inicios de la democracia y el primer gran enfrentamiento entre Oriente y Occidente.

Guia dels indrets mítics i llegendaris de la Ribagorça romànicaEl treball consisteix en la descripció d'un centenar d'indrets en elsquals la fantasia popular ha teixit hist.ries fantàstiques o més omenys llegendàries al llarg del segles (coves d'encàtaires, planellsde bruixes, tarteres de minarons, imatges miraculoses...).Aquesta guia es proposa estudiar aquells indrets del territori on laimaginació dels ribagorçans ha situat fets que van tenir lloc en unèpoca ancestral o bé en un passat concret, per. mitificats amb el pasdel temps per la visió del poble. Es tracta en la majoria dels casosde narracions, fantàstiques o senzillament curioses, que intentenexplicar l'origen d'una advocació religiosa, l'origen d'un nom de lloc o qualsevol altre fenomen, sigui geol.gic, hist.ric, artístic,administratiu... Es poden distingir dues classes d'indrets: elsnaturals i els culturals, és a dir, de construcció humana. Quant alsnaturals, es tracta de paratges propis del paisatge de muntanya:penyes, coves, avencs, roques, congostos, fonts, tolls, collades,altiplans, boscos... Indrets freqüentats pels pastors, o accidentsgeogràfics peculiars, que criden l'atenció i que per tant, sónpropensos a desplegar la imaginació del poble. Hi abunden de maneraespecial les coves, entre les qual cal distingir una doble tipologia:les esplugues i els anomenats grallers. La peculiar i variada geologia del Pre-pirineu ribagorçà, conformada per dues serres calcàries (elTurbó i Sant Gervàs) i dues de conglomerat (Lleràs i el Cis) propicien aquest tipus de fen.mens. En canvi, en les valls pr.piamentpirinenques, escassegen les coves a causa del composició del materials que conformen el Pirineu axial. Per altra banda, en aquests cimsimpressionants així com en les penyes i estanys que els envolten hiescassegen també els indrets mítics, a causa de la distància que elsallunya dels nuclis de població. Perquè hi hagi llegenda, hi had'haver gent que la imagini i que la recordi. A banda de coves, lageografia ribagorçana és generosa en fonts, barrancs, penya-segats,roques, turons, altiplans...i altres accidents geogràfics propicisd'excitar la imaginació. Pel que fa als indrets culturals, ens referim a construccions humanes, entre les quals incloem ermites, monestirs,cases pairals, ponts, castells, monuments megalítics o les ruïnes d'un poble abandonat. En la font originària d'on brollen els relatsllegendaris hi poden distingir tres dolls principals, per bé quesovint l'aigua de l'un i de l'altre es barreja, de manera que es fadifícil de destriar. El doll que podríem anomenar llibresc o erudit,ja que s'alimenta de fets suposadament hist.rics, no és gaireimportant a la Ribagorça. Llegendes com el senyor d'Erill, un dels nou barons de la fama), els moros de d'Espluga de Serra, o el senyord'Espés, s'han difós probablement des de medis erudits per aquestavia. Per contra, el doll de la religió cristiana és sense dubte el que baixa més cabalós en el llegendari ribagorçà. Hist.ries miraculosesescampades durant segles pels monjos dels monestirs de Lavaix, d'Alaói d'Ovarra, pels ermitans dels santuaris, pels rectors de desenes deparr.quies i per la mateixa seu episcopal de Roda d'Isàvena. En tercer lloc, tenim les llegendes que pr.piament podríem qualificar d'origenpopular, com les histories protagonitzades per encantàries, diaplerins i d'altres personatges que no semblen provenir dels erudits ni de lareligió cristiana. Amb tot, sigui quina sigui la procedència, a c.piade temps el poble s'ha fet seu el relat, i en aquest sentit podem dirque totes les llegendes ho són de populars.La guia, a tot color, conté un mapa al principi de cada capítol, fotos en color d'elements o indrets identificatius i un quadre de cada mite o llegenda on s'hi expliquen les fonts, la situació i unsaclariments. -