Con prólogo del mismo Albert Pla, "Todo es mentira" relata la brillante, ajetreada y controvertida trayectoria del ‘cantactor’ que ha escrito una página dorada en la historia de la música popular. Original, polémico, reivindicado, criticado, inocente, indignado, prohibido, censurado, deseado, odiado... Su personalidad es tan inmensa que a nadie, absolutamente a nadie, deja indiferente. Pero ¿qué hay de verdad en lo que se cuenta de Albert Pla? Todo el mundo se atreve a hablar de él. Músicos y actores, jóvenes y veteranos, españoles, mexicanos o argentinos: los Estopa, David Trueba, Robe Iniesta (Extremoduro), Pablo Carbonell, Fermín Muguruza, Kiko Veneno, Andy Chango, Quimi Portet, Gerard Quintana, Sisa... Pero Pla también habla, y solo él sabe que, en realidad, Todo es mentira

Un recull dels secrets més sorprenents, les anècdotes més divertides i les curiositats més sucoses que amaguen les cançons catalanes més populars de la historia.

Us heu parat mai a pensar per què cal tanta gent per tombar una simple estaca, segons la popular cançó de Lluís Llach? Voleu descobrir què és el que en realitat calia tombar segons la primera versió de la lletra, i que pesava molt més que una estaca? Sabeu que la tonada de la cançó «No tinguis pressa» dels Sopa de Cabra havia de contenir un vers que la discogràfica els va demanar que canviessin perquè el considerava massa pornogràfic? O què estava mirant Jaume Sisa quan va tenir un despreniment de retina que el va impedir estrenar La nit de Sant Joan? De què parlava l'himne de Catalunya que havia de substituir «Els Segadors» perquè un grup d'intel·lectuals considerava allò de «bon cop de falç» una incitació a la violència?

La resposta a aquestes preguntes i a moltes altres és el que es pot llegir a Les cançons de la nostra vida. Un ampli recull d'anècdotes sucoses i divertides que s'amaguen rere la creació de moltes cançons populars catalanes i que ara surten a la llum. Des dels clàssics de Serrat als de Manel, des d'Els Pets als Txarango, des de Loquillo als Estopa, des de «El meu avi» al «Fum fum fum», tot un seguit històries d'amor i de desamor, de festa i de protesta, de pares i fills, de pàtria, de sexe, de cotxes, de futbol... El reflex de la idiosincràsia d'un poble a través de la música i tot allò de divertit que provoca l'atzar quan es creua amb la marcada personalitat dels creadors més destacats del país. La demostració que si hi ha unes cançons que han fet història, és perquè tenen la «seva» història.

Un recull dels secrets més sorprenents, les anècdotes més divertides i les curiositats més sucoses que amaguen les cançons catalanes més populars de la historia.

Us heu parat mai a pensar per què cal tanta gent per tombar una simple estaca, segons la popular cançó de Lluís Llach? Voleu descobrir què és el que en realitat calia tombar segons la primera versió de la lletra, i que pesava molt més que una estaca? Sabeu que la tonada de la cançó «No tinguis pressa» dels Sopa de Cabra havia de contenir un vers que la discogràfica els va demanar que canviessin perquè el considerava massa pornogràfic? O què estava mirant Jaume Sisa quan va tenir un despreniment de retina que el va impedir estrenar La nit de Sant Joan? De què parlava l'himne de Catalunya que havia de substituir «Els Segadors» perquè un grup d'intel·lectuals considerava allò de «bon cop de falç» una incitació a la violència?

La resposta a aquestes preguntes i a moltes altres és el que es pot llegir a Les cançons de la nostra vida. Un ampli recull d'anècdotes sucoses i divertides que s'amaguen rere la creació de moltes cançons populars catalanes i que ara surten a la llum. Des dels clàssics de Serrat als de Manel, des d'Els Pets als Txarango, des de Loquillo als Estopa, des de «El meu avi» al «Fum fum fum», tot un seguit històries d'amor i de desamor, de festa i de protesta, de pares i fills, de pàtria, de sexe, de cotxes, de futbol... El reflex de la idiosincràsia d'un poble a través de la música i tot allò de divertit que provoca l'atzar quan es creua amb la marcada personalitat dels creadors més destacats del país. La demostració que si hi ha unes cançons que han fet història, és perquè tenen la «seva» història.

COLECCIÓN NARRATIVA CATALANA - NOVELA