Este libro lo han escrito muchas manos y desde una perspectiva en la que confluyen inves-tigación y docencia. Los miembros del grupo de investigación Plurilingüismos y Aprendizaje de Lenguas (PLURAL) lo hemos querido así porque entendemos que el saber anida en mu-chos lugares, tanto en las aulas de los centros educativos como en los estudios que se im-pulsan desde el ámbito universitario. Los destinatarios de esta obra son todas aquellas per-sonas que piensan que el ser humano se encuentra en proceso de devenir y que, a lo largo de dicho proceso, siempre se siente interpelado por la presencia del otro. Tres conceptos configuran la obra. El primero es acoger. Las lenguas, así como las culturas, tienen que aparecer, tienen que hacerse visibles en cuanto se ha traspasado la puerta del centro educativo. Acoger, porque no es sencillo vivir en un exilio impuesto. El segundo concepto es crear vínculos. Crear vínculos es aproximarse al otro sin dejarse lle-var por los prejuicios, con la voluntad de romper las posibles asimetrías que puedan existir debido a que el otro no habla como yo, a que no es de aquí, a que desconoce nuestras cos-tumbres, etc., ya que todo el mundo necesita sentirse respetado por la ley, valorado por la sociedad y querido por el grupo. Y el tercer concepto es contrastar para aprender. En el marco de una educación plurilingüe, nada ni nadie es extraño, pues hay un constante transitar entre todas las formas de sentir, de hacer y de decir. El contraste no es abrir una puerta a la curiosidad para cerrarla un poco más tarde. Contrastar para aprender, porque cuando el conocimiento hace un viaje hacia lugares desconocidos, nunca retorna de la misma manera.

Aquest llibre està escrit a moltes mans i des d?una perspectiva on conflueixen investigació i docència. Els membres del grup de recerca Plurilingüismes Escolars i Aprenentatge de Llengües (PLURAL) l?hem volgut així perquè entenem que el saber fa vida a molts llocs, tant a les aules dels centres educatius com a les recerques que s?impulsen des de l?àmbit universitari. Els destinataris d?aquesta obra són aquelles persones que pensen que l?ésser humà es troba en procés d?esdevenir i que al llarg d?aquest procés sempre se sent interpel·lat per la presència de l?altre.
Hi ha tres conceptes que configuren l?obra. El primer és acollir. Les llengües, així com les cultures, s?han de poder veure, s?han de poder respirar tan bon punt s?ha traspassat la porta del centre educatiu. Acollir, perquè no és senzill viure en un exili imposat.
El segon concepte és crear vincles. Crear vincles és aproximar-se a l?altre sense deixar-se dur pels prejudicis, amb la voluntat de trencar les possibles asimetries que puguin existir perquè l?altre no parla com jo, perquè no és d?aquí, perquè desconeix els nostres costums, etc., ja que tothom necessita sentir-se respectat per la llei, valorat per la societat i estimat pel grup.
El tercer concepte és contrastar per aprendre. En el marc d?una educació plurilingüe, res ni ningú no és estrany, atès que hi ha un constant transitar entre totes les maneres de sentir, de fer i de dir. El contrast no és obrir una porta a la curiositat per tancar-la una mica més tard. Contrastar per aprendre, perquè quan el coneixement fa un viatge cap a llocs desconeguts, mai no retorna de la mateixa manera.

Amb la presència de diverses llengües d'ús, la pressió d'una llengua global i la diversitat creixent de les llengües i cultures aportades per la immigració, la recerca sobre l'educació lingüística i literària dels futurs ciutadans esdevé una necessitat i un repte indefugibles.

1.-Les estratègies: saber explicar oralment continguts, saber argumentar, saber moralitzar els enunciats, etc. 2.- Com ensenyar la llengua oral des d'un enfocament eminentment pràctic.

L'obra pretén respondre a preguntes que es formulen els docents cada dia: Què han de saber els alumnes? Què han de llegir? Com aprenen? Com cal relacionar la literatura amb altres aprenentatges? Com l'escola es pot convertir en un agent cultural, perquè la literatura hi sigui present i perquè l'alumne s'integri en l'entorn cultural?

Una defensa de la necessitat de realitzar recerca empírica que acosti els professors, investigadors, formadors, etc., i els faci col·laborar en els àmbits que els són comuns.

La moral es pública y cultural. No hay moral privada. Toda cultura, en un momento determinado de su historia, posee unos «marcos normativos», esto es, una serie de principios, leyes, costumbres, hábitos, valores... que organizan los comportamientos de sus ciudadanos en sus vidas cotidianas. La educación, en este caso, tiene la función de transmitir la moral a las nuevas generaciones. Sin embargo, los autores de este libro creen que la ética no es la moral. A diferencia de ésta, la ética es la respuesta a la demanda del rostro del otro, una respuesta que se sitúa en los márgenes de la moral, en los límites del bien y el mal.

L¿espai ja no el podem concebre de manera estàtica perquè ha esdevingut un personatge més que facilita la trobada dels diferents actors i la interacció que estableixen. És per això que ens atrau la idea d¿escenaris. Escenaris inclusius on siguin els nens i les nenes, els nois i les noies, els veritables defensors de l¿obra que s¿hi representa.

La convivència d´un centre educatiu està construïda per totes i cadascuna de les peces que el componen. N´hi ha algunes que estan trencades i rebutjades, però totes són brillants i valuoses.

Aquest volum pretén contribuir a la fonamentació de la didàctica de la Llengua i la Literatura com un saber sobre les pràctiques d´ensenyament d´aquesta àrea de coneixement, tot oferint marcs teòrics i camins de recerca que ajudin a considerar l´aula com un espai de reflexió. S´hi tracta la problemàtica específica de la llengua oral, de l´ensenyament de la llengua escrita de la lectura, especialment de textos acadèmics complexos, de la lectura literària, de l´ensenyament de la gramàtica, de la programació, és a dir, del pas de les prescripcions curriculars a les propostes d´aula i, finalment, de la complexitat dels processos d´avaluació dels aprenentatges lingüístics.