Amb aquest llibre celebrem el 90è aniversari d’Oriol Bohigas, una personalitat clau de la Barcelona i la Catalunya de la segona meitat del segle XX. A la seva sòlida trajectòria professional com a arquitecte i com a artífex de la transformació urbanística barcelonina, s’hi ha afegit una activa militància cultural que ha tingut ressò en el món acadèmic, editorial i museístic, o al capdavant d’institucions cíviques com el FAD o l’Ateneu Barcelonès. Bohigas s’ha distingit per una manera de fer oberta i resolta, donant sempre la seva opinió sense embuts, sacsejant l’acomodament de la correcció política. Ho acrediten set dècades d’articulisme bel·ligerant a la premsa. Ignasi Aragay ha fet una tria de quaranta-un articles publicats al llarg d’aquests anys, amb la voluntat d’oferir un retrat del tarannà d’Oriol Bohigas a través dels seus textos i d’il·lustrar la idea de la Catalunya culta, civilitzada i creadora que infatigablement ha defensat. Un recull que és, sobretot, un elogi de la modernitat.

Combat d’incerteses (1989), Dit o fet (1992) i Passar comptes (2012) són els tres volums, entre el dietari
i les memòries, en què Oriol Bohigas ha desgranat la seva experiència i comentari de l’actualitat al llarg dels anys.
Amb l’aparença formal de dietaris, els llibres de Bohigas parteixen de l’apunt de l’actualitat, però sovint reculen a
moments i experiències del passat. Així, dels dos primers llibres, escrits als anys vuitanta, Combat d’incerteses se
centra en els anys d’infantesa i joventut, i Dit o fet, comprèn l’època de la maduresa. Passar comptes, escrit entre
2007 i el 2012, reprèn l’activitat memorialística de l’autor vint anys després.

Este libro del conocido arquitecto catalán Oriol Bohigas es algo más que una reedición de aquella obra que publicamos por primera vez en otra colección en 1970. Han pasado casi treinta años y su significado histórico, aun siendo hoy muy distinto, no ha perdido en muchos aspectos su vigencia. De modo que, ampliado y mejorado sustancialmente el material gráfico, y enteramente revisado el texto por el autor, vuelve este libro que, sin perder el tono polémico y reinvidicativo de sus comienzos, adquiere hoy una dimensión no sólo didáctica, que sitúa el debate sobre el movimiento moderno en su contexto histórico, sino de reflexión sobre un periodo único en la arquitectura española.   Los años de la segunda República representaron uno de los más ambiciosos proyectos de renovación política para España. Durante un tiempo se creyó realmente en la posibilidad de transformar las estructuras de un país anquilosado y encauzarlo de un modo definitivo en las sendas de la modernidad, el liberalismo y la revolución social. Naturalmente, también los arquitectos quisieron participar en esa aspiración colectiva que soñaba con el advenimiento de una nueva sociedad. Así, el trabajo de la generación de arquitectos de finales de los años veinte y treinta se caracterizó  por una actitud progresista que imitaba los símbolos del avance tecnológico, por la eliminación de ornamentos superfluos y por la búsqueda de un funcionalismo racionalista.