Encara no havien acabat de construir la Mina, als anys setanta, que ja l’abandonaven (com bé escrivia el gran periodista Huertas Clavería). La gent del barri es va mobilitzar. En una de les manifestacions veïnals, una pancarta feta amb un tros de llençol vell deia: «Luchemos por nuestra dignidad».
Ni els Jocs Olímpics ni el Fòrum de les Cultures 2004 van aportar beneficis socials al barri de la Mina. Això sí, no hi va faltar una gran especulació, una vegada més, fruit de la unió d’interessos dels poders econòmics i polítics.
Aquests mateixos poders van intentar esborrar un passat que contenia fets com els crims del franquisme al Camp de la Bota o l’arraconament de milers d’immigrants als barris de barraques de Barcelona.
Per aquesta raó es va crear l’Arxiu Històric del Camp de la Bota i la Mina. Perquè no s’esborrés la memòria dels nostres orígens, ja que, com diu el poeta, «qui perd els orígens perd identitat». A l’entrada de l’Arxiu, una pancarta ens recorda: «Lluitem per la nostra dignitat».
El premi del Memorial Joan XXIII per la Pau 2015, organitzat per l’Institut Víctor Seix de Polemologia i la Universitat de la Pau, atorgat a l’autor d’aquest llibre, és més que un premi «personal». És un reconeixement a tota la gent que, malgrat el que ha hagut de suportar, no ha tirat la tovallola.
Les lluites socials de la Mina, igual que les dels moviments obrers i populars d’arreu del món, persistiran. Estem convençuts que la lluita social per la justícia i la dignitat és el veritable camí cap a la pau.

Si en el primer llibre de la trilogia sobre la història del barri de la Mina vam poder conèixer la Mina rural tant en la seva dimensió humana com en la de la lluita política de Barcelona per apoderar-se del marge dret del riu Besòs, en aquest segon volum, l'autor ens mostra ja la creació del barri de la Mina.
Es tracta d’un «polígon d’absorció» –sotmès primer als interessos franquistes i després a una ambigua transició política–, que va acabar sent paradigma del barraquisme vertical i de barri ghetto. El seu estigma de marginació social encara és viu.
El llibre ofereix un recorregut per la memòria històrica dels trenta primers anys del barri. Però el que resulta més interessant són les contínues claus d’interpretació que l’autor ens facilita per entendre la lluita per la dignitat de la gent, així com les males polítiques, els interessos partidistes i també la corrupció, que acaben anorreant les xarxes socials reivindicatives i les esperances dels veïns.
La Mina és un barri que ha acabat generant un microcosmos molt complex i opac. No conèixer ni comptar amb aquestes claus dificulta molt la seva comprensió i la seva transformació.