Aquests artistes estan bojos! Des de la prehistòria, han produït obres que desafien la imaginació. Estàtues gegants, colossos esculpits a les muntanyes, torres que desafien els núvols, palaus gegantins, quadres desmesurats... Saps quin és l'artista amb més autoretrats? I l'obra d'art més gran que existeix? Segueix-nos per descobrir els millors registres d'art amb aquest llibre extraordinari i extragran, per a tota la família. Una proposta visual espectacularment creativa! De la reconeguda autora Éva Bensard.

En Lluís Molins, un famós escriptor de novel·les policíaques, assisteix al sopar d?antics alumnes de l?internat catòlic on va estudiar de jove. Assegut a taula, davant per davant, té en Miquel Prats, un company que el va condicionar ?i molt? quan van fer primer de BUP. Durant la trobada rememoren els fets ocorreguts aquell curs, els quals van convertir en Lluís en l?home que és avui.
El llapis vermell és un repàs a la memòria històrica recent que ens mostra la fragilitat de l?adolescència i les seves conseqüències en la vida adulta. A través d?un exercici crític, Oriol Molas presenta una denúncia social contra els abusos escolars en els internats religiosos a la dècada de 1980. Una novel·la que ens parla del silenci dels altres, del desemparament i del fracàs de l?educació d?aquell moment en l?àmbit de les emocions.
Oriol Molas (Camprodon, 1968) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Ha treballat i treballa en el sector editorial: FMR, Integral, Destino, RBA i Salvat, de la qual va ser director editorial durant més de quinze anys. De jove havia escrit poemes: Ànimes de paper (Columna, 1986), Swinging (Editora de Sau, 1990) i Vent (Columna, 1992). Juntament amb Ferran Grau, és coautor de les novel·les de la sèrie Cazeneuve, ambientades a la Barcelona de principis de segle XX: Cazeneuve i la revenja dels desvalguts (Capital Books, 2018) i Cazeneuve i les clavegueres de la ciutat (Capital Books, 2019). Amb el conte Una bona lectura va guanyar ex aequo el XXXIII Premi de narracions curtes Ferran Canyameres 2021.

Apunts de literatura 'industrial' és una generosa compilació dels treballs publicats per Joaquim Molas sobre literatura popular i/o de consum, un dels seus temes de recerca més sovintejat al costat de la reflexió sobre el fet literari o les avantguardes del s. xx. L'edició, organitzada canònicament en tres grans capítols, s'obre amb un conjunt de treballs d'abast teòric sobre les jerarquitzacions culturals. El segon capítol està dedicat al vessant més historicista del seu autor, on mostra un altíssim rigor i una major capacitat de síntesi. El tercer bloc, el més heterogeni de l'obra, aplega treballs sobre el fet literari vehiculat mitjançant la música, l'art i, fins i tot, l'esport: un magnífic estudi sobre el cuplet català, una aproximació al còmic, breus notes sobre la discografia de Raimon o Motta, o sobre la literatura de temàtica blaugrana.

El 30 de setembre de 1871 l’Ajuntament de Barcelona inaugurà oficialment la Galeria de Catalans Il·lustres. Aquesta iniciativa, pionera en la seva època, responia tant al desig de prosseguir en la política de memòria municipal iniciada a mitjans del segle XIX, com també a la mateixa conjuntura política del Sexenni Democràtic. Des dels seus inicis la Reial Acadèmia Bones Lletres de Barcelona va estar estretament vinculada a la Galeria, donat que fou la principal institució cultural interessada en el projecte, la que presentà més propostes i la que va oferir més glosadors dels personatges seleccionats. Integrada dins el Museu d’Història de la Ciutat, des de l’any 1971 la Galeria de Catalans Il·lustres es troba dipositada en el Palau Requesens, seu de l’Acadèmia de Bones Lletres.