Un palau de Barcelona és la insòlita biografia del palau Savassona, l’espai que allotja des de fa més de cent anys la institució de l’Ateneu Barcelonès.

Amb una mirada experta i afectiva, Mateu Barba, arquitecte que ha format part de l’equip que ha fet la darrera remodelació d’aquest edifici emblemàtic, proposa una aproximació inèdita, partint dels canvis físics –les parets, les escales, les pintures d’El Vigatà, d’un valor incalculable i que el temps no sempre ha respectat–, però contextualitzant-los en les diverses transformacionshistòriques, socials i polítiques del seu entorn més proper i que s’han plasmat en la mateixa construcció del palau de la mà de Josep Francesc Ferrer i amb les remodelacions d’Elies Rogent, les de Josep Font i Gumà i Josep M. Jujol, i la remunta dels anys seixanta, fins arribar a la dels nostres dies.

Cosit a través de la història bicentenària dels propietaris i els artistesque hi han deixat l’empremta i resseguint algunes intimitats i anècdotes de la casa i dels seus habitants, Un palau de Barcelona és també una història de la ciutat que va canviant en paral·lel a l’evolució de l’edifici.

La obra ha puesto el foco en la gobernanza de las grandes sociedades cotizadas y las empresas multinacionales, en las que la exigencia de profesionalidad e independencia de los consejeros resulta especialmente relevante. El principio de proporcionalidad requiere que el modelo genérico de sociedad de capital que acoge la Ley de Sociedades de Capital española se adapte, a través de las interpretaciones establecidas por la jurisprudencia, la doctrina y las buenas prácticas internacionales de gobierno societario -con particular referencia a las normas, usos y casos de derecho anglosajón- a realidades muy distintas como, en este caso, la de la gran empresa inmersa en los mercados de capital y de valores, establecida en diferentes jurisdicciones y participada habitualmente en su accionariado y en ocasiones en su gestión por inversores institucionales. En esa clase de sociedades, la independencia del consejo de administración y la excelencia técnica de los consejeros resultan imprescindibles y a ella deben contribuir todos los miembros del consejo incluidos los consejeros que representen los intereses de accionistas o de terceros. En este contexto, la obra presta especial atención al estatuto de los consejeros dominicales, ofreciendo nuevas vías de interpretación de los deberes y derechos de este tipo de consejeros tan importantes en el mercado corporativo español. Esta obra completa el catálogo de Editorial Aranzadi.