978-84-18928-35-2
Un geni irrepetible «Tots els secrets de Leonardo Da Vinci»
MÀRIUS MONEO
Editorial: Ara Llibres Fecha de publicación: 22/02/2022 Páginas: 48Formato: Cartoné
www.paquebote.com > Marius Moneo
Un crim tan enrevessat com un joc macabre obliga la policia a remenar un munt de cartes de la baralla i a cridar un sotsinspector experimentat perquè se’n faci càrrec. Havent acceptat aquesta responsabilitat, en Gil Alabau es trobarà que tota la gent amb qui tracta pretén de fer justament el contrari: fugir d’estudi o tocar el dos. La gran quantitat de sospitosos i situacions que s’encavallen faran que l’Alabau, un home tranquil però perseverant, no cessi fins a encaixar totes les peces d’un puzle enganyós ple de paranys.
Un plantejament tan inusual com el cas reportat converteix Tocar el dos no és tan senzill en un relat original dins del gènere de la novel·la policíaca que farà saltar el lector de casella en casella fins al final per un tauler relliscós que, al capdavall, esdevé un mirall que reflecteix la mentalitat que impera en la nostra societat, tan civilitzada, altruista i solidària, com a mínim de cara enfora...
Un matí esplèndid d’octubre, un jove anomenat Antoni Maria Cluet, molt apreciat per la gent de Corbera, troba la mort a la serra del Grau. Artemi Boix, un bibliotecari local afectat per una misantropia extrema, té la fatalitat de ser a prop de l’indret quan es produeix el fet tràgic. Tot i que ignora l’abast i les conseqüències dels esdeveniments, percep un element d’estranyesa en una situació que només ha entrevist. Després d’això, el bibliotecari intentarà de mantenir-se al marge de la truculenta mort, però es veurà atrapat en una mena de laberint: la seua vinculació amb el desaparegut esdevindrà cada cop més profunda, fins a arribar al punt de sentir-se com un autèntic suplantador de la víctima. Potser serà per aquest motiu que provarà amb insistència de saber la veritat i de donar-li el darrer consol —encara que siga a títol pòstum— d’una mica de justícia.
Arnús era una pirata que estava una mica fastiguejat de tot: trinxar, pelar, cremar, rebentar, robar, aixafar i escorxar ja no li feien cap il·lusió. L’única cosa que el feia córrer era una substància fosca i aromàtica, una menja dolça i amargant a la vegada, provinent del cor de les Amèriques, una beguda que s’havia convertit en el plat preferit de nobles i reis a les corts europees... Sabeu què vull dir? És clar, la xocolata.
Però la lluita per posseir aquest producte excels farà perdre la xaveta a més d’un personatge, com ara al seu principal enemic, Genís Delacau, i també a un vell virrei poca-solta, cosa que acabarà provocant un bon cacau!