Aquell final de primavera de 2014, un fet inesperat trasbalsarà el món quotidià de l?Olívia i necessitarà posar-hi ordre. Fa neteja d?armaris i calaixos, plens de bocins de la seva vida passada que, inevitablement, tornen. Ha pensat telefonar a l?Elisa, una amiga de la universitat, per complir la promesa que es van fer quan encara estudiaven: que es retrobarien les quatre amigues a l?antic xalet de Platja d?Aro dels Cassany, on celebraven les festes en la seva joventut.
La Magalí Mir, la Pia Artells i l?Olívia Escardó són de Reus, l?atzar les va portar a viure allunyades les unes de les altres, una als Estats Units, una altra a Barcelona i l?Olívia a Dijon. L?Elisa Cassany és de Girona i hi viu.
Sota les gruixudes moreres que han envellit amb els anys, quatre dones que han viscut unes vides intenses conversen al jardí ?on arriba l?olor del mar, dels pins? i inevitablement en faran balanç. La casa i el jardí han vist transcórrer el temps, com elles. Parlaran, sovint sense paraules, perquè els anys les han distanciat i ja no són les mateixes, per això allò que expliquen contraresta amb la realitat. Aquesta és una novel·la d?aprofundiment psicològic de quatre dones, del seu món interior. Ara, amb seixanta anys, es preguntaran què han fet amb la seva vida, i si tot allò que es van proposar de joves en aquell jardí s?ha complert i ha valgut la pena. En faran un repàs i no s?atreviran a dir allò que no es volen confessar.

Reus, 1936. L?esclat de la guerra i en Pere que se?n va al front trasbalsaran l?entorn de l?Aurora, aquella noia bonica, alegre, republicana, alliberada i apassionada. Ella, que té vint-i-set anys, i el seu fill Joan han de sobreviure als esdeveniments que es van complicant a mesura que avança la guerra: els bombardejos, la gana, la por, els refugis, la mort al seu voltant. La ciutat que ella estima
anirà agafant una pàtina de pols, de fum, de por i d?incertesa, on maldarà per tirar endavant amb el seu fill.
L?Aurora a Reus, la Quima a Girona, en Josepó a Lleida i la Conxita a Barcelona, seran referències paral·leles del dia a dia d?aquell món convuls que els envolta. En Joan passarà de la infantesa a la pubertat atrapat entre dues guerres. Reus, el camp d?Argelers, la coneixença del seu amic Arthur ?que té la síndrome d?Asperger i amb qui compartirà l?adolescència?, el poble de Hook i el descobriment de la sexualitat, esdevindran l?univers on comprendrà la magnitud de la tragèdia i alhora descobrirà una història de passions humanes, de temor i de pèrdues, en temps difícils, però també de lluita, de supervivència, d?esperança i d?amistat.

L’Àngela torna a la seva ciutat perquè ha de vendre la casa dels pares. Fa quaranta-dos anys que va marxar de Reus. Quan hi arriba i hi pren contacte, li sembla que no pot reconèixer els carrers i les places dels anys seixanta i setanta, que havien estat seves i que reviurà des de la seva memòria. El retrobament amb la casa i el jardí la connectarà amb un passat que semblava oblidat. A partir d’una arrauxada decisió, descobrirà un possible secret familiar; això farà que vulgui conèixer més, i allarga la seva estada a Reus. El contacte amb el seu jardí i l’intent per saber la veritat sobre el passat de la mare ocasionaran un trasbals en la seva vida metòdica. L’Àngela viu intensament aquells dies a Reus, amb l’enfrontament d’una realitat: la seva ciutat, la de la infantesa i l’adolescència, ja no existeix. Per això els anys joves aniran ressorgint amb força, i li provocaran la necessitat d’estar amb les amigues que no ha tornat a veure mai més, sobretot la Sofia, que viu a Girona. El jardí de la casa esdevindrà el motiu de retrobament de les quatre amigues. Quaranta anys d’absència les ha canviat, han esdevingut unes desconegudes, com també la seva ciutat, i l’Àngela intentarà comprendre què ha passat i qui són ara.