«No sé encara per què se m’ha acudit començar unes memòries», explica Capmany, l’any 1987, al volum Mala memòria. «Em sembla que fins i tot havia dit que no ho faria mai». Sortosament, se’n va desdir. Aquestes memòries adquireixen, sens dubte, una irradiació peculiar. La interrelació constant entre passat i present té, a més, una voluntat col·lectiva, de llegat a les generacions futures; per això, més enllà de ser un passeig pels escenaris del record, aquestes memòries assenyalen aspectes de la societat que encara ara, tants anys després, no hem pogut resoldre. Maria Aurèlia Capmany continua sent una advertència.

Pedra de toc és molt més que un llibre de memòries o la crònica d’un temps. És una deu de cultura, de cultura en majúscules. Perquè, com diu Julià de Jòdar en el pròleg d’aquesta edició, «una dona indòcil al món fet pels homes només podia guanyar-se la llibertat no pas esperant graciosament que la hi concedissin, sinó exercint-la. I l’única manera de fer-ho no era pas fent-se "una" cultura, sinó apropiant-se de "la" cultura: una eina procuradora tant de seguretat com de desassossec». Maria Aurèlia Capmany és alhora far i esperó per a unes generacions (les que traginen avui el seu llegat intel·lectual, polític, literari) que sense obres com aquesta anirien encara més a les palpentes.

Nica y Nano parecen cortadas por el mismo patrón. Nadie mejor que la niña entiende a este gato negro salvaje y mala bestia que anda por casa y se apodera de ella como un espectro caprichoso. Son, en realidad, dos bestias libres e irreductibles, que ruedan con una gracia que ya querrían para sí los humanos de talla grande. Pero (siempre tiene que haber un pero) Nica va creciendo y a Nano también le descubriremos alguna manía importante.

La Nica i el Nano semblen fets d’una mateixa pasta. Ningú entén tan bé com la nena els capricis d’aquest gat negre salvatge i mala bèstia que ronda per casa i se n’apodera com un espectre capritxós. Són, fet i fet, dues bestioles lliures i irreductibles, que rodolen amb una gràcia que ja voldrien els humans de mida grossa. Però (sempre hi ha d’haver un però) la Nica va creixent i al Nano també li descobrirem alguna mania forta.

«Ves on vulguis, però guarda’t de tocar el port de la reina d’Hongria.»Vet aquí una novel·la d’aventures, que se situa a les acaballes del segle XVIII, quan Barcelona es refà de les seves misèries i la mar Mediterrània l’espai on es lluita per la supremacia del món. Aquest és l’escenari en el que es mouen els germans Macià, Janet i Martí. En Macià, el petit, anirà a la recerca dels seus germans. Al llarg del viatge, i abans d’arribar a port, abans de descobrir la reina d’Hongria i abans d’enamorar-se bojament, en Macià viurà l’aventura en estat pur.

•

• Maria Aurèlia Capmany (Autor/a). Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991), persona polifacètica i inquieta, va treballar per a la normalització de la cultura catalana en els anys del franquisme i va assumir la defensa de la dona en la societat. Es va donar a conèixer com a novel·lista amb NECESSITEM MORIR (1952). També es va incorporar al món del teatre com a actriu i com a autora (va ser cofundadora de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual). El 1968 va guanyar el premi Sant Jordi amb la novel·la UN LLOC ENTRE ELS MORTS. L’any 1970 escriu, juntament amb Xavier Romeu, l’obra PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE LA VIDA I LA MORT DE FRANCESC LAYRET, que va tenir molt bona acollida entre el públic. Fruit del seu compromís polític i de la seva projecció pública, que no va abandonar mai, a mitjan dècada de 1980 va exercir com a regidora de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.
• Col·leccions: Juvenil>Altres;Temàtica: Aventures;Gènere: Narrativa;Edats: + 12 Anys;Àmbit Educatiu: Educació Secundària Obligatòria>Primer Cicle;IBIC: INFANTILES, JUVENILES Y DIDÁCTICOS>FICCIÓN E HISTORIAS REALES INFANTILES Y JUVENILES>Relatos de aventuras (infantil/juvenil);Fin Didáctico: Etapas educativas>Educación Secundaria>Educación Secundaria Obligatoria;Edad Lector: EDAD/NIVEL DE INTERÉS>Edad de interés: a partir de 12 años;

• Llibres infantils i juvenils>Diversos.

La Carola Milà, nascuda amb el segle XX, no lluita únicament per la igualtat, sinó, sobretot, per assolir l’equilibri entre la seguretat econòmica i la llibertat, sense l’ajut dels homes. La Carola ha viscut intensament, unes vegades com a espectadora del teatre de la vida i unes altres com a actriu. Quan, l’any 1968, retirada a Mallorca, té l’ocasió de posar per escrit els seus records, ho fa amb sinceritat i, a través d’ella, Maria Aurèlia Capmany presenta magistralment la societat catalana del seu temps.

Durant els darrers anys semblava que can Oliver hagués estat un lloc d’infortuni. En Joanet, l’hereu i promès de la Margalida Ponsa des que tenia un any i mig, havia desaparegut feia anys després d’embarcar-se per fer el cors. També en Martí, el segon dels fills, feia molt de temps que s’havia embarcat en el Benaventurat i ja no se’n va saber res més. Cap dels dos germans va fer cas de la vella Ciril·la quan els deia que no anessin al port de la reina d’Hongria.
Som a les acaballes del segle xviii i la mar Mediterrània és l’espai on lluiten les grans potències per la supremacia en el món. Aquest és l’escenari de les aventures d’en Macià, el tercer dels fills del vell Oliver, que un 6 de setembre de 1798 embarca en el xabec de nom Afortunat per anar a cercar els germans desapareguts. Enfila rumb a la ciutat de Fiume, que en aquell moment pertanyia al regne d’Hongria.
D’aquesta manera comença una aventura d’iniciació, plena de dificultats, personatges misteriosos i situacions insòlites. En Macià, que va penjar els hàbits per iniciar aquest viatge, no perd mai el cap, tot i que no sempre és senzill fer drecera, ni passejar-se sense armes per un món revoltat, i tot per trobar els seus germans i conèixer ’enigmàtica reina d’Hongria i el seu terrible malefici.

Quan arriba a Albània en cerca d?un ric hereu nord-americà desaparegut en circumstàncies estranyes, en Marc queda fascinat per l?exotisme del país. Enamorat de la Manola, una dona inescrutable de la burgesia local, en Marc ajorna la recerca del jove, i les seves notes esdevenen una reflexió sobre la història i la cultura d?aquell país. Una reflexió que es converteix en un viatge interior del personatge a la recerca de la pròpia identitat. Una de les primeres novel·les policíaques en català a l?estil de les del gènere conreat a bastament en la literatura anglosaxona, que Maria Aurèlia Capmany transferí a la nostra narrativa.

Ramon Llull