Manolín ja és un home, és la història de qualsevol de nosaltres. Una vida normal per a qui, arribats els “quaranta i tants”, vullga realitzar un breu repàs als seus anys d’infància i adolescència en les dècades 60 i 70. Anys entranyables per a molts dels lectors, en els que les paraules compartir, lluitar o independència tenien un sentit especial. Època en què l’afecte, les coses senzilles i els jocs de carrer et feien aconseguir amics per a tota la vida, i la paraula “valors” encara tenia algun significat. Com bé expressa en el pròleg Manuela Ríos, no és una novel·la perquè no és ficció, és costumisme literari. Després d’un relat fresc i natural, l’escriptor ens inunda d’esdeveniments que a molts els recordarà a la seua pròpia infància. És una narrativa senzillament tendra i sense complicacions desmesurades que demostra que qualsevol història pot ser comptada. Una autobiografia relatada en tercera persona que transmet sentiments, sensibilitat i afecte per les persones volgudes. Manuel Morera expressa en aquesta obra amb increïble espontaneïtat una història que farà evadir-se al lector per uns moments de les tensions diàries.

Manolín ya es un hombre es la historia de cualquiera de nosotros. Una vida normal, para quien, llegados los "cuarenta y tantos", quiera realizar un breve repaso a sus años de niñez y adolescencia en las décadas 60 y 70. Años entrañables para muchos de los lectores, en los que las palabras compartir, luchar o independencia tenían un sentido especial. Época en la que el cariño, las cosas sencillas y los juegos de calle te hacían conseguir amigos para toda la vida, y la palabra “valores” todavía tenía algún significado.
Como bien expresa en el prólogo Manuela Ríos, no es una novela porque no es ficción, es costumbrismo literario. Tras un relato fresco y natural, el escritor nos inunda de acontecimientos que a muchos les recordará a su propia infancia. Es una narrativa sencillamente tierna y sin complicaciones desmedidas que demuestra que cualquier historia puede ser contada. Una autobiografía relatada en tercera persona que transmite sentimientos, sensibilidad y afecto por las personas queridas.
Manuel Morera expresa en esta obra con increíble espontaneidad, una historia que hará evadirse al lector por unos momentos de las tensiones diarias.