"

La víctima perfecta es aquella que no tiene a nadie que la defienda."

El suicidio de varios chicos del mismo instituto, un capitán de la guardia civil especializado en delitos telemáticos y un psicólogo en horas bajas son la clave para poder desenmascarar una terrible realidad. Cuando Marc Prada es enviado a un remoto instituto con la intención de alejarlo de sus problemas y adicciones, estos no harán otra cosa que incrementarse. Su especial carácter hará quese gane amigos y enemigos por igual. Sin desearlo, se verá inmerso en una terrible trama que poco a poco irá atrapándole. Novela desuspense centrada en los abusos a menores y en las inesperadas consecuencias psicológicas en las que pueden derivar.

Una madre y su niño viajan en canoa por el caudaloso río Atrato. La madre es blanca, el niño es negro. Entre manglares, frutas y trenzas, la narradora le va contando a la pasajera de al lado su infancia, sus recuerdos y cómo el pequeño llegó a su vida una mañana calurosa. La lancha avanza, la inquietud se acrecienta. La mujer preferiría no llegar o dar la vuelta.
Esta es una historia sobre el arraigo, el miedo y la maternidad en un contexto de violencia, sobre los peligros de la selva colombiana. A través del lirismo de su prosa, Lorena Salazar Masso crea una atmósfera adictiva y nos traslada a un mundo a veces onírico y otras descarnadamente realista en el que la ternura y la belleza de las imágenes salpica.

¿Sabías que la Constitución española de 1931 declaraba a mujeres y hombres iguales ante la ley? ¿Sabías que en 1932 se proclamó la Ley del Divorcio? Todo ello, sin embargo, cambió de la noche a la mañana con la Dictadura franquista. Franco restableció el Código civil de 1889, en el que, por ejemplo, se determinaba que la mujer necesitaba la protección del marido, a quien tenía que obedecer, y se resolvía que solo él tenía la patria potestad de los hijos. A los pocos años de morir Franco, se constituyó un régimen democrático. Sin embargo, pese a que el dictador murió en 1975, el aborto, por ejemplo, no se despenalizó hasta 1985. Desde la mirada de una niña que nació a principios de los cincuenta del siglo xx, que fue mujer joven en la Transición y primeros años de la democracia, y mayor en la época de ataques organizados contra el feminismo, Derechos frágiles evoca la historia de una generación de mujeres que lucharon para que la igualdad entre mujeres y hombres fuera legal y real. Y pretende ser memoria para las jóvenes, para que no olviden que los derechos conquistados por las mujeres son frágiles y se pueden perder en cualquier momento.

Cada vez es mayor el número de creadoras que se enfrentan al cultivo de lo fantástico, ya sea en narrativa, teatro, cine, TV, cómic y otras artes, autoras que se insertan en una larga tradición que, sin embargo, ha sido habitualmente minusvalorada o incluso olvidada —salvo honrosas excepciones—, lo que ha implicado su escasa presencia en los cánones literarios y culturales por no responder a los valores patriarcales y claramente discriminatorios que, a su vez, han marcado su construcción. Esa marginación ha implicado también, por comparación con lo ocurrido con los autores masculinos, una lamentable escasez de investigaciones sobre las creadoras fantásticas, sobre todo en relación a sus manifestaciones en ámbitos artísticos aparentemente reservados a los creadores, como son el cine, la TV o el cómic, lo que afecta negativamente al conocimiento tanto del estricto panorama de lo fantástico como de la producción cultural realizada por mujeres. Se hace necesario, pues, reivindicar la obra de las creadoras fantásticas, potenciar su visibilización y, al mismo tiempo, fomentar la recuperación de multitud de obras que han quedado fuera del canon o, como decíamos, que han sido minusvaloradas. Ese es el objetivo primordial de este volumen, compuesto de diez trabajos en los que se estudia la obra de diversas autoras fundamentales en el cultivo de lo fantástico y terrorífico, como son las narradoras Mary Shelley, George Sand, Emilia Pardo Bazán, Charlotte Perkins Gilman, Shirley Jackson o María Luis Bombal, la directora y guionista Lucile Hadžihalilovic, y la creadora de cómic Emily Carroll. Un recorrido que demuestra la variedad y la incuestionable vitalidad de estas autoras, a la vez que evidencia cómo muchas de ellas han abierto nuevos caminos y han desarrollado temas y formas ausentes o poco explorados en las obras fantásticas de los autores masculinos.

El 1931 aparegué la primera síntesi «moderna» de la història de Montserrat, en la qual l’arxiver del monestir, el pare Anselm M. Albareda, va continuar la tradició, iniciada al monestir ja al segle xvi i represa al segle xix per l’abat Miquel Muntadas, d’oferir als visitants i als pelegrins un resum de les vicissituds del monestir i del santuari des dels seus orígens. Per primer cop, però, era publicada una obra que responia a les exigències mínimes de la crítica històrica i que explicava molts punts foscos de la trajectòria del monestir fundat per l’abat-bisbe Oliba, que a poc a poc havia d’esdevenir el que Albareda anomenava el «santuari nacional» de Catalunya. El 1972, el pare Josep Massot va preparar una nova edició revisada de la història de 1931. I des d’aleshores, s’ha anat posant al dia en diverses edicions. En aquest volum en tornem a oferir una versió, amb correccions i addicions, posada al dia fins al 2020 mateix i amb un extens índex onomàstic.

Es una ciudad grande como cualquiera, llena de edificios y automóviles. De pronto, enormes sombras comienzan a cruzar el cielo: ¡son gigantescas ballenas, de todas clases, que cruzan volando como si nadaran! La belleza de esta escena es contrastada por la violencia de la respuesta de los hombres de la ciudad, que deciden atacar con todo. Un libro sin palabras y en blanco y negro que sorprende por la precisión de sus imágenes, la belleza casi cinematográfica de sus páginas y un dramatismo contrapunteado con un enorme sentido del humor.

Aquest llibre conté un conjunt de capítols que tracten aspectes molt diversos de la cultura catalana, des del segle XVI fins al XXI. Hi destaquen les pàgines dedicades a l’Acadèmia de la Llengua Catalana –una corporació creada en contra de l’Institut d’Estudis Catalans, especialment de la seva Secció Filològica-- i tota una sèrie de cartes desconegudes relacionades amb grans figures exiliades: Rafael Patxot, Baltasar Samper, Pompeu Fabra, Carles Riba i Joan Coromines, entre molts altres, que ens permeten de conèixer múltiples detalls dels anys de l’exili i de l’època franquista.

Este cuento narra un hecho divertido y sorprendente: es el cumpleaños de la Reina Luna y su hijo decide prepararle un pastel muy especial. Pero, al final, todo resulta un gran desastre, porque la llegada de un ogro estropeará la fiesta de cumpleaños, con un giro inesperado y divertido. A través del cuento descubrimos como se hace un pastel, los ingredientes y los pasos a seguir, y a la vez aprendemos los signos correspondientes. Un texto rimado, que favorece la legibilidad; y adaptado a la Lengua de Signos Española.

El 1931 aparegué la primera síntesi 'moderna' de la història de Montserrat, en la qual l'arxiver del monestir, el pare Anselm M. Albareda -futur bibliotecari de la Vaticana i cardenal-, va continuar la tradició, iniciada al monestir ja al segle xvi i represa al segle xix per l'abat Miquel Muntadas, d'oferir als visitants i als pelegrins un resum de les vicissituds del monestir i del santuari des dels seus orígens. Per primer cop, però, era publicada una obra que responia a les exigències mínimes de la crítica històrica -que ja havia entrat al monestir el segle xviii a través de les importants recerques del pare Benet Ribas, dissortadament inèdites fins no fa gaire o perdudes- i que explicava per primera vegada molts punts foscos de la trajectòria del monestir fundat per l'abat-bisbe Oliba, que a poc a poc havia d'esdevenir el que Albareda anomenava el 'santuari nacional' de Catalunya, amb una expressió que en un determinat moment resultà sospitosa per a la censura franquista. El pare Albareda desitjava convertir aquest llibre -escrit amb presses amb motiu de la celebració del ix Centenari de la fundació de Montserrat- en una Història crítica documental, en la qual treballà molt durant els darrers anys de la seva vida, però en morir, el 1966, només n'havia pogut redactar una petita part, al costat d'un munt de notes amb breus indicacions sobre punts que volia ampliar o corregir. Per això, entre el 1970 i el 1971, vaig dedicar moltes hores a preparar una nova edició revisada de la història del 1931 (apareguda el 1972), fent servir tots els papers manuscrits del pare Albareda, els articles que ell mateix havia anat publicant mentre era a Roma i la bibliografia sobre història de Montserrat que havia aparegut mentrestant. Amb l'ajuda de diversos monjos coneixedors d'aspectes concrets d'aquesta història, em va ésser possible de posar al dia un bon nombre d'aspectes de l'obra del pare Albareda, mirant sempre, però, de no trair-ne l'esperit i de no modificar excessivament els seus plantejaments i els seus punts de vista. La nova edició de 1972 fou molt ben acollida i ha tingut una colla de reedicions, en formats diferents. El 1974 en va aparèixer una traducció castellana, en la qual vaig introduir noves modificacions, augmentades encara d'una manera considerable -a partir de recerca pròpia i de bibliografia recent- a la nova edició catalana de 1977. Ara m'ha semblat que no ens podíem limitar a reeditar el text de 1977 -com vam fer encara el 2005-, sinó que era absolutament imprescindible de tornar a repassar-lo tot, mirant d'actualitzar-lo i de completar- lo sempre que s'escaigués, sobretot tenint en compte els importants estudis publicats pel pare Francesc Xavier Altés -que sovint ha tingut accés a documentació que li permet de corregir i d'ampliar les visions del pare Albareda-, les aportacions del pare Ernest Zaragoza Pascual sobre la Congregació de Valladolid i altres llibres i articles apareguts recentment. No cal dir que en cap cas s'ha intentat incorporar d'una manera exhaustiva l'enorme quantitat d'informació nova que aquesta bibliografia ofereix, sinó que es manté el to sintètic del pare Albareda, que conscientment o inconscientment prescindia de múltiples elements que haurien pogut enriquir la seva visió, però que també haurien allargat molt la seva obra i l'haurien afeixugat més que no desitjava. D'acord amb aquests criteris, els primers mesos del 2010 va ésser preparada una nova versió de la Història de Montserrat, apareguda el juny d'aquell mateix any, que arribava pràcticament fins a la benedicció del nou orgue de la basílica (març de 2010), tot i que el Montserrat dels segles xx i xxi hi entrava d'una manera molt succinta, seguint el model del que havia fet el pare Albareda al seu moment per als segles xix i xx. El novembre de 2011 en va sortir una nova edició castellana, corregida i augmentada en molts punts, que arribava ja fins a la visita del papa Benet XVI a la Sagrada Família de Barcelona (novembre de 2010). L'edició que ara presentem recull tots els canvis d'aquesta traducció castellana i hi fa encara alguns afegits, tant al text com a la bibliografia, que l'actualitzen fins al començament de l'any 2018. El meu desig és que resulti útil a tantes persones que s'interessen per la història mil·lenària de Montserrat, tot i que sóc ben conscient de les limitacions i de les mancances que encara té -amb tota la raó del món ha estat considerada envellida en molts aspectes, poc atenta a la història econòmica tan en voga durant els darrers decennis i sovint un bon pèl apologètica-, i voldria que aviat poguéssim disposar d'una síntesi més actualitzada i més completa, amb notes i escrita amb esperit crític i alhora amb respecte i amb amor. La novetat essencial d'aquesta edició és que, per primer cop, oferim una història àmpliament il·lustrada de Montserrat, dividida en dos volums interdependents, amb magnífiques fotografies actuals a tot color, acompanyades de fotos en blanc i negre antigues i de gravats i facsímils de diverses èpoques.