Aquest volum aplega l?obra poètica completa de Marta Pessarrodona, una de les millors poetes catalanes de l?actualitat, per la solidesa de la seva veu, per la singularitat dels temes que tracta i per la seva versatilitat dins d?un timbre líric inconfusible.
Marta Pessarrodona sempre ha entès la poesia com una forma superlativa de civilització, l?extrem refinament d?unes relacions socials i humanes. La seva obra, de vegades càustica i
lapidària, és realista, compromesa, sense artifici retòric aparent, i sol néixer de la meditació o del record.

«Si parléssim de vins, diria que amb aquest desè recull de poemes, Variacions profanes, estem davant d'un gran reserva o d'un Premier Grand Cru: un d'aquests vins madurat durant molts anys en què es produeix una perfecta integració dels tanins amb la fusta.» Del pròleg d'Àlex Susanna

S’ha parlat i es parlarà molt de l’exili republicà de 1939. Poques vegades, però, s’ha estudiat l’importantíssim paper de la dona en la diàspora provocada pel final de la Guerra Civil espanyola. Marta Pessarrodona ens relata precisament aquest exili, tant exterior com interior: el de les dones intel·lectuals catalanes que, en solitud o amb els seus familiars, van haver de marxar cap a altres terres o amagar-se i autoexcloure’s de la societat per por a la represàlia. Les escriptores, artistes i polítiques més destacades per a la cultura d’aquest país van patir la duresa de l’exili i el dolor implacable de l’enyorança, i van haver de defensar el seu paper social i intel·lectual de dones en una societat trencada, empobrida per la Guerra Civil i enfosquida per la dictadura dels vencedors.

La història oficial ha parlat i, sens dubte, parlarà moltes vegades de l’exili republicà de 1939. En poques ocasions, però, s’ha estudiat i propagat l’importantíssim paper de la dona en la diàspora provocada pel final de la Guerra Civil espanyola.
Aquest llibre, gràcies a l’estudi dut a terme per Marta Pessarrodona, ens relata precisament una part d’aquest exili, tant exterior com interior i tan poc difós: el de les dones intel·lectuals catalanes que, en solitud o amb els seus familiars, van haver de marxar cap a altres terres o amagar-se i autoexcloure’s de la societat per la por a la represàlia i, en la major part dels casos, amb l’ànima i l’esperança esmicolades.
Escriptores, artistes i polítiques tan destacades per a la cultura d’aquest país com Lola Anglada, Clementina Arderiu, Aurora Bertrana, Francesca Bonnemaison, Roser Bru, Núria Folch, Rosa Leveroni, Frederica Montseny, Anna Murià, Teresa Pàmies, Irene Polo, Mercè Rodoreda, Teresa Rebull, Maria Teresa Vernet, Margarida Xirgu i tantes altres van patir la duresa de l’exili i el dolor implacable de l’enyorança, i van haver de defensar el seu paper social i intel·lectual de dona en una societat trencada, empobrida per la Guerra Civil i enfosquida per la dictadura dels vencedors.
• Pròleg de Joaquima Alemany
• Llibre coeditat amb «Dones per la Llibertat i la Democràcia»

Durant la primavera plujosa de 2009, Marta Pessarrodona, al seu redós santcugatenc de Mira-sol Alt, va anar creant, un a un, els vint-i-cinc poemes que configuren aquesta petita joia que és ANIMALS I PLANTES, el primer llibre de poemes inèdits que publica Pessarrodona després de la seva Antologia. La poeta treu profit de les imatges que li proporcionen la fauna i la flora que l'envolten per fer uns retrats, a voltes de profunda introspecció, a voltes de descarnada queixa social i política, que constitueixen un veritable clam poètic que arriba al lector amb la contundència del poema de combat. La tipografia i la compaginació d'ANIMALS I PLANTES han estat obra del mestre de tipògrafs Josep Maria Pujol.
· ANIMALS I PLANTES consta d'una introducció, de 25 poemes de Marta Pessarrodona ordenats en tres parts –«Animals», «Genius loci» i «Plantes»–, i d'un epíleg.

Mercè Rodoreda vivió entre 1908 y 1983, período en el que tiene lugar la Semana Trágica de Barcelona, la guerra civil, dos guerras mundiales, dos dictaduras españolas y el exilio. En medio de este siglo turbulento, Pessarrodona da vida a una niña del barrio de San Gervasio, a la adolescente que casan con un tío llegado de Sudamérica, a la mujer de personalidad poco frecuente y “moderna” que se inicia en la vida literaria de la Barcelona de los años treinta, que se exilia y vive amores apasionados, adúlteros, condenados por buena parte de los intelectuales de su generación hasta el extremo de influir, de manera negativa, en la publicación y reconocimiento de su obra futura, ya en tiempos de paz oficial. Y, por supuesto, Pessarrodona nos presenta a la escritora, a la mujer que, desde el exilio, escribe La plaza del Diamante, Espejo roto y Mi Cristina y otros cuentos. En definitiva, Marta Pessarrodona nos presenta aquí dos retratos: el de un personaje y el de una época.

Si Pla tenia homenots la Marta té donasses, una munió de dones admirables i admirades a les quals ella ha sabut atribuir-los expressament el mot que les defineix.

El títol ha donat peu a l'entrada donassa [donása] al Diccionari Normatiu Valencià, "f. Dona que destaca per la seua gran aportació intel·lectual, artística o cívica".

Dolors Montserdà, Carmen Karr, Caterina Albert, Francesca Bonnemaison, Margarita Xirgu, Clementina Arderiu, Aurora Bertrana, Lola Anglada, Conxita Badia, Hermínia Grau, Frederica Montseny, Paulina Pi de la Serra, Remedios Varo, Mercè Rodoreda, irene Polo, Carme Serrallonga, Carme Leveroni, Aurora Díaz Plaja, Maria Aurèlia Capmany, Maria Àngels Anglada, Mercè Vilaret i Montserrat Roig: descobrim les vides de les protagonistes de la Catalunya moderna des d'una perspectiva informativa molt entretinguda i divertida que capta la complicitat del lector i hi dialoga.

Un clàssic de les lletres catalanes revisat i actualitzat amb un epíleg en què s'inclouen totes les donasses que ens han deixat d'ençà de la primera edició de l'any 2006 a Destino.