El safrà es considera la flor de l’amor i de la mort en virtut de les seves propietats medicinals, i de l’ús que se’n fa com a afrodisíac o com a abortiu. 

El poemari Safrà mostra les diferents infidelitats que ens obren una ferida en el cos i en l’ànima. Una ferida que ens ajuda a sentir i a copsar la bellesa del món. Quan parlem d’infidelitat sempre pensem en la típica d’enganyar la parella, de «fer-li el salt». Però n’hi ha d’altres, d’infidelitats, les que ens generem nosaltres mateixos. No cuidar-se, no estimar-se, posar-se malalt de culpes que no ens corresponen, obsessionar-nos… I també hi ha la mentida, el maltractament, l’addicció. Tota mena de traïció, a un mateix o a un altre, és una infidelitat i genera un dol.