www.paquebote.com > MARTA GRAU
La década de 1990 es conocida como «la década del cerebro» por los grandes descubrimientos neurocientíficos, que reflejaban la importancia que ha tenido y tiene esta disciplina en todos los ámbitos: desde la salud, hasta la economía, pasando por el márketing o la política. Pero, ¿pasa lo mismo con la narración?, ¿puede estar también estrechamente vinculada a cómo pensamos y a cómo funciona nuestro cerebro? ¿Podría ser que nuestras estructuras mentales influyan en la manera en que muchos estudios de guion han categorizado el cómo escribir un buen guion cinematográfico?
Este ensayo analiza las relaciones entre mente y escritura cinematográfica, a través de una perspectiva neurocientífica particularmente centrada en la psicología cognitiva y la narratología. A partir de una selección de películas de cineastas de finales del siglo XX e inicios del XXI de la cinematografía indie norteamericana (Tarantino, Jonze, Lynch, Linklater, González Iñárritu, Nolan...) y adentrándonos en la subversión de la construcción de sus relatos, descubriremos nuevos dispositivos de escritura cinematográfica para seguir atrapando igualmente al espectador.
Mediante el viaje por estas películas y por los derroteros de la mente humana, el libro no tan sólo aborda los elementos básicos que necesita un guion cinematográfico para conectar con su público, sino también cómo las características esenciales del cine clásico perviven bajo estos filmes de apariencia poco clásica, al ser, al fin y al cabo, un perfecto resumen de como nosotros, los humanos, animales narradores excepcionales, sentimos, experimentamos y comprendemos el mundo.
Amantes del cine y de la narrativa, así como aquellos interesados en la comprensión del funcionamiento de la mente, disfrutarán a partes iguales de este interesante libro.
Una història corprenedora i profundament humana, en un paisatge que Marta Grau recrea amb una força narrativa extraordinària i amb unes protagonistes que traspuen els sentiments i el coratge que perduren inesgotables de generació en generació, al llarg del temps i fins avui.
La Berta, separada i amb dues filles, i la Tània -de tornada al país amb la seva nòvia africana després de molts anys viatjant- es retroben en un temps tan convuls com els mesos que envolten l'1 d'Octubre. Comparteixen el record de la mare morta massa jove víctima d'un càncer i el d'en Cesc, que ha format part de la vida de les dues; i la mort de l'àvia poc abans de fer cent anys se suma a les pròpies crisis personals de les dues germanes.
La desaparició d'aquella dona valenta nascuda en un poble del Pirineu, que, de nena, va sobreviure a la misèria de la seva vall ajudant una trementinaire, i, que, malgrat el dolor de la guerra i les penúries del franquisme, va donar a llum a tres filles amb un ànim extraordinari, fa trontollar la memòria familiar.
I la Berta i la Tània hauran de prendre el relleu de les dones que les han precedit i construir el seu futur al peu del Cadí, on tot va començar i on encara sona la música entre les muntanyes.
Una novel·la que gira entorn de la pressió que senten moltes dones pel que s'espera d'elles com a dones.
L#Ona ha decidit no tenir fills. Però de cop i volta tota aquesta vida que li semblava tenir sota controls#esfondra quan es troba fent de mare de la filla de la seva parella. No vol que li passi com a la seva àvia i a la seva mare, que van deixar de ser dones per convertir-se en mares. A la masia familiar del Pallars, l#Ona hi trobarà refugi per decidir cap on vol dirigir el seu futur, perquè només ella té les respostes que sempre ha buscat en els altres.