L'Adrià és un nen com molts, amb imaginació i ganes de conèixer món, que evita establir una relació massa estreta amb la majoria de nens i nenes de la seva edat. Té un motiu: els seus pares treballen tots dos en feines que requereixen molta dedicació i no poden estar per ell. L'Adrià, tip de provar de canviar les coses sense sortir-se'n, opta per tancar-se per tal de no haver de donar explicacions. Un fet inesperat -un paquet que li cau a les mans des d'un globus- li permetrà donar un tomb a les coses.

Una catàstrofe capgira d’avui a demà una societat desenvolupada. En Dani, un noi de setze anys, i els seus germans, la Irene i en Jordi, tenen una vida com la de molts joves d’ara. En Dani explica en primera persona com se’ls capgira la vida: la mort, el desconcert, la por, la desconfiança entre els supervivents, l’aïllament i la falta de recursos. La lluita per la supervivència separa els pocs que se’n surten en dues comunitats: els qui dominen la superfície fent ús de la violència i els qui es refugien sota terra, a les clavegueres. Aquí és on viuen en Dani i els seus amb la família d’en Ramon. Uns i altres es fan costat sota les ruïnes d’una biblioteca antiga. Les dues famílies hauran de valdre’s per si mateixes en una societat que fa aflorar el millor i el pitjor de cadascú. Les clavegueres i les ruïnes de la biblioteca esdevenen l’únic lloc on se senten segurs. Per sobreviure hauran de treballar per a les bandes que controlen la superfície. El seny i la voluntat de la mare dels tres germans, l’ajut d’en Ramon i la personalitat i el do de paraula de la Irene els donaran les eines per salvar-se d’enfonsar-se i il·luminaran la foscor de viure com rates.

Aquesta és la història un llarguíssim pèl de cua de cavall. El que no sabia aquest pèl, quan va començar a créixer, era com seria de distreta la seva vida, ni les coses diferents que li tocaria de fer, ni com passaria de mà en mà," ni com acabaria tot plegat…

La Carla i la seva família viuen en un mas voltat de boscos d’alzines i pins i de camps de sembrat. Un dia d’estiu s’albira un foc llunyà, però la tramuntana bufa de valent. No es pot badar i esperar: els adults de la família s’apressen a salvar els animals i a protegir la casa on han viscut sempre, i duen la Carla a un altre mas fins que passi el perill. L’endemà, la Carla torna a casa i s’entristeix en veure el bosc cremat i silenciós i els estables destruïts. Cal començar de nou...

Qui ho diu que la Lluna no es cansa? I tant que es cansa de voltar i voltar!