Del autor del bestseller HHhH.

El 25 de marzo de 1980, Roland Barthes muere atropellado. Los servicios secretos franceses sospechan que ha sido asesinado, y el inspector Bayard, un hombre tremendamente conservador, es el encargado de la investigación. Junto con el joven Simon Herzog, profesor ayudante en la universidad y progresista de izquierdas, inicia una pesquisa que le llevará a interrogar a figuras como Foucault, Lacan o Althusser, y a descubrir que el caso tiene una extraña dimensión mundial.

La séptima función del lenguaje es una inteligente y astuta novela que especula con el asesinato de Roland Barthes en clave de parodia, con carga de sátira política y trama detectivesca. Como en HHhH, Binet mezcla hechos, documentos y personajes reales con ficción para construir un audaz y divertidísimo relato sobre el lenguaje y su poder para transformarnos.

Laurent Binet debutó como el gran talento de las letras francesas al ganar el Premio Goncourt de Primera Novela con HHhH, un libro que gozó del favor de la crítica internacional y del elogio de escritores como Mario Vargas Llosa, Bret Easton Ellis o Jorge Semprún. La séptima función del lenguaje le consolidó como un autor esencial de las letras europeas.

Una investigación criminal ambientada en la esplendorosa Florencia del Renacimiento con toda la fuerza narrativa, inteligencia y humor de Laurent Binet.  

La Florencia del siglo XVI requiere habilidad, discreción, lealtad, sensibilidad artística y comprensión política. Europa es un polvorín. Italia es el campo de batalla donde chocan Francia y España, las dos grandes potencias. El duque de Florencia, Cosme de Médici, no solo tiene que lidiar con la reina de Francia, su prima Catalina de Médici y aliada de su viejo enemigo, el republicano Piero Strozzi, sino también con el influjo de un Papa que es un inquisidor de la peor calaña, el que instituyó la prohibición de libros y obras de arte considerados inmorales. Y para complicarlo todo, ahora el viejo pintor Pontormo acaba de ser asesinado al pie de los frescos en los que trabajaba desde hacía once años. En la escena del crimen se descubre un cuadro obsceno de María de Médici, una de las hijas del duque. El gran Vasari, secuaz del duque, pintor e historiador del arte, se tiene que encargar de la investigación. ¿Quién es el asesino y quién el caricaturista? ¿Cuál es el móvil del asesinato y del crimen de lesa majestad?

Florència, segle XVI. El pintor Pontormo apareix assassinat. Al seu taller s?hi troba un quadre obscè que representa Maria de Mèdici, filla del duc de Florència. Vasari, la mà dreta del duc, dirigeix la investigació. ¿Qui és l?assassí i qui va fer el quadre? ¿Quin ha estat el mòbil de l?assassinat i d?aquest delicte de lesa majestat?
Vasari recorre al vell Miquel Àngel, exiliat a Roma, perquè l?ajudi a distància. La situació exigeix discreció, lleialtat, sensibilitat artística i perspicàcia política. Europa és un polvorí i Itàlia, el camp de batalla de les dues grans potències, França i Espanya. El duc de Florència, Cosme de Mèdici, s?enfronta a la cobdícia de la seva cosina Caterina, reina de França, aliada amb el seu vell enemic Piero Strozzi. Els convents de la ciutat vessen de nostàlgics de Savonarola, mentre a Roma el papa condemna la nuesa de la Capella Sixtina.
"Perspectives" és una novel·la detectivesca i històrica de ritme trepidant, plena d?intrigues i girs argumentals. Des del preparador de colors fins a la reina de França, passant pels millors pintors, escultors i arquitectes, cadascú juga la seva carta. Tots són sospitosos. Una història emocionant i virtuosa: Binet en la seva màxima esplendor.
Laurent Binet (París, 1972) és professor a la Universitat de París III. Entre altres obres, és autor de quatre novel·les: "HHhH" (Premi Goncourt a la primera novel·la 2010), publicada en més de trenta-cinc països i elogiada per autors de la talla de Claude Lanzmann i Bret Easton Ellis; "La setena funció del llenguatge" (Premi de Novel·la FNAC 2015 i Premi Interallié 2015); "Civilitzacions" (Gran Premi de Novel·la de l?Acadèmia Francesa 2019), i l?obra que teniu a les mans, "Perspectives", totes publicades a Edicions de 1984.

Cap a l?any mil, la filla d?Eric el Roig, Freydis Eriksdottir, es dirigeix al sud-oest. El 1492, Colom no descobreix Amèrica. El 1531, els inques envaeixen Europa. El que va ser, ¿en quines condicions hauria pogut no ser? Als indis només els van faltar tres coses per oposar-se amb èxit als conquistadors. Doneu-los el cavall, el ferro i anticossos, i tota la història del món hauria estat una altra. Civilitzacions és la novel·la d?aquesta hipòtesi: Atahualpa desembarca a l?Europa de Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic. ¿I què hi troba? La Inquisició espanyola, la Reforma de Luter, el capitalisme incipient. El prodigi de l?impremta i les seves fulles que parlen. Unes monarquies extenuades per guerres interminables, sota l?amenaça constant dels turcs. Un mar infestat de pirates. Un continent esqueixat per les disputes religioses i dinàstiques. Però, sobretot, un poble humiliat, afamat, al caire de la revolta, jueus de Toledo, musulmans de Granada, pagesos alemanys: Atahualpa sabrà convertir-los a tots en valuosíssims aliats, i llegir Maquiavel li haurà estat de molt profit per aprendre a nedar dins les aigües tèrboles de les conspiracions entre els poderosos de tot el continent. De Cusco a Aquisgrà, passant per Lisboa, Toledo, Granada, Sevilla, Florència, i fins a la batalla de Lepant, vet aquí el relat de la mundialització al revés, tal com, en el fons, va anar de ben poc perquè així fos.
Laurent Binet (París, 1972) és professor a la Universitat de París III. Entre altres obres, és autor de tres novel·les: HHhH (Premi Goncourt a la primera novel·la 2010), publicada en més de trenta-cinc països i elogiada per autors de la talla de Claude Lanzmann i Bret Easton Ellis; La setena funció del llenguatge (Premi de Novel·la FNAC 2015 i Premi Interallié 2015), i l?obra que teniu a les mans, Civilitzacions, que ha estat guardonada amb el Gran Premi de Novel·la de l?Acadèmia Francesa 2019.

El 25 de febrer de l?any 1980, el prestigiós semiòleg Roland Barthes és atropellat per una furgoneta. No trigarà a morir, fet que deixa tota la comunitat intel·lectual francesa en estat de xoc. El president de la República, Giscard d?Estaing, encarrega al comissari Bayard, un policia horroritzat amb la idea que els socialistes francesos ocupin el poder, d?iniciar la investigació de les estranyes circumstàncies de la seva mort, amb l?oculta esperança de descobrir algun escàndol que enterboleixi l?inici imminent de la campanya electoral. ¿Què hi feia Barthes, dinant amb Mitterrand, el dia de la seva mort?
Bayard, ignorant de tot el que tingui a veure amb la semiòtica i la lingüística, pren com a assistent un jove professor que el guiarà pel laberint de la teoria i per la pràctica de les vides dissolutes, vanitoses, brillants i extremament competitives dels més grans intel·lectuals del moment. ¿On acaba la història i on comença la ficció? ¿On comença la realitat dels fets i on arranca la sàtira sagnant? I per sobre de tot, ¿quina pot ser aquesta setena funció del llenguatge que ha matat Roland Barthes i ha posat en peu de guerra els departaments de semiòtica i els serveis d?intel·ligència de mig món? Estem davant d?un thriller polític, filosòfic i ?si se?ns permet l?expressió? semiòtic, que ha dividit França entre l?escàndol i la rialla.
Laurent Binet va néixer l?any 1972 a París. Va fer el servei militar a Eslovàquia i ha viscut a Praga. Catedràtic d?institut de l?àmbit de lletres, és professor de francès a Seine-Saint-Denis i professor d?universitat. HHhH és la seva primera novel·la.

A Praga, el 1942, dos homes han de matar un tercer individu. És l'operació «Antropoide»: dos paracaigudistes txecoslovacs enviats per Londres tenen l'encàrrec d'assassinar Reinhard Heydrich, cap de la Gestapo, cap dels serveis secrets nazis, planificador de la Solució Final, «el botxí de Praga», «la bèstia rossa», «l'home més perillós del Tercer Reich».
Heydrich era el cap d'Eichmann i el braç dret de Himmler, però els SS deien: «HHhH». Himmlers Hirn hei?t Heydrich ?el cervell de Himmler es diu Heydrich.
Tots els personatges d'aquest llibre han existit o encara existeixen. Tots els fets narrats són autèntics. Però darrere els preparatius de l'atemptat despunta una altra guerra, la que enfronta la ficció novel·lesca amb la veritat històrica. L'autor, captivat pel tema, ha de resistir a la temptació d'explicar una novel·la. Tanmateix, bé cal enllestir la història.
Laurent Binet va néixer l'any 1972 a París. Va fer el servei militar a Eslovàquia i ha viscut a Praga. Catedràtic d'institut de l'àmbit de lletres, és professor de francès a Seine-Saint-Denis i professor d'universitat. HHhH és la seva primera novel·la.

HHhH. Tras este misterioso título se esconde la frase en alemán «Himmlers Hirn heisst Heydrich», «el cerebro de Himmler se llama Heydrich». Esto es lo que se decía en las SS de Reinhard Heydrich, jefe de la Gestapo, considerado el hombre más peligroso del Tercer Reich y una de las figuras más enigmáticas del nazismo. En 1942, dos miembros de la Resistencia aterrizan en paracaídas en Praga con la misión de asesinarlo. Después del atentado, se refugian en una iglesia, donde, delatados por un traidor y acorralados por setecientos hombres de las SS, se suicidan.
Laurent Binet narra en HHhH>/I> un emocionante y connovedor episodios de la Segunda Guerra Mundial. Pero tras la narración de esta hazaña empieza otra lucha: la que enfrenta la ficción con la realidad. Para ello Binet lleva al lector hasta la tormenta de la Segunda Guerra Mundial, a Berlín, Londres y París, a la Praga actual, y en un giro literario, traslada el régimen nazi hasta el 2010...