Kastelburgoko printzeak ez zekien barre egiten. Hari trabarik ez egiteko, herritarrek ez zuten festarik egiten, ez zuten liburu barregarririk irakurtzen, ezta txisterik kontatzen ere. Hala, barre-algarak erabat desagertu ziren erreinu hartatik. Baina, egun batean, gaizki zebilen kuku-erloju batek printzearen patua aldatu zuen.

El príncep de Castellburg no sabia riure. Per no molestar-lo, els seus súbdits van deixar de fer festes, de llegir llibres divertits i de contar acudits. Així, les rialles van desaparéixer de tot el regne. Fins que un bon dia, un rellotge de cucut defectuós va canviar el destí del príncep.

A María le da mucho miedo la oscuridad. Una noche, igual que otras muchas, se despierta sobresaltada y llama a su madre, pero antes de qué llegue una voz comienza a hablarle... es la Noche.