El decàleg imprescindible per salvar la llengua: el llegat savi i valuós de M. Carme Junyent.

Quin paper ha de tenir el català en el futur del país? Com en podem tenir cura? Quines polítiques lingüístiques són encertades per preservar la llengua? I quina és la vertadera llengua inclusiva? M. Carme Junyent reflexiona sobre les qüestions lingüístiques que més li preocupaven en aquesta tria d'articles que va publicar a Vilaweb els deu darrers anys i algunes de les entrevistes que li van fer.

El filòleg Jordi Badia n'ha fet l'edició i la tria dels textos i la periodista Assumpció Maresma n'ha escrit el pròleg.

T?estimo com la sal és una aventura literària que parteix del llibre que es va publicar l?any 1983 a l?editorial Virago de Londres amb la intenció que autores de procedències molt diverses ?entre les quals Doris Lessing, Adrienne Rich o Sara Maitland? analitzessin críticament la relació amb el pare. Quaranta anys després, la qüestió és tan inquietant com aleshores i no ha perdut la força provocadora. Una vintena d?autores catalanes han entomat el repte de nou i han parlat del pare tant en textos de ficció com també en reflexions assagístiques i escrits clarament autobiogràfics. Els relats reunits en aquest volum ens descobreixen des de les relacions més tendres fins a les manifestacions més profundes de la rebel·lia. Margarida Aritzeta ? Gemma Asins ? Àngels Bassas ? Lolita Bosch ? Natàlia Cerezo ? Stefanie Kremser ? Marta Marín-Dòmine ? Andrea Mayo ? Júlia Ojeda Caba ? Marta Orriols
? Marta Pera Cucurell ? Llucia Ramis ? Marta Romagosa ? Gemma Sardà ? Simona ?krabec ? Sílvia Soler ? Marta Vives Masdeu ? Irene Yúfera ? Ivet Zwatrzko i Pou

La gran majoria de les més de cinc mil llengües que es parlen al món no tenen el futur garantit. El patrimoni lingüístic de la humanitat està greument amenaçat. Aquest crit d’alerta és un dels principals punts de partida del pensament i de la feina de la lingüista M. Carme Junyent (1955-2023), convençuda que la diversitat lingüística té un valor fonamental i que el fet que minvi té conseqüències nefastes per a tothom. En primer lloc, perquè el procés de pèrdua d’una llengua és dolorós i, fins i tot, dolent per a la salut. Però, també, perquè les llengües aporten creativitat i obren camins per a solucions alternatives a tota mena de problemes. I encara, són un element essencial de la identitat grupal que alhora evita l’exclusió perquè sempre en podem adquirir una de nova sense renunciar a cap. Aquesta recopilació de textos vol recollir les principals idees de M. Carme Junyent sobre les llengües i els seus parlants —perquè una llengua no és res sense les persones, i la lingüística no és res sense les llengües—, sobre el futur del català o sobre la polèmica de la llengua no sexista, articulades sempre per una de les seves principals consignes: conviure sense renunciar a la diversitat.

En els darrers dos anys en què un virus ha dominat la nostra vida, les implicacions relacionades amb el patogen han segrestat els mitjans i les converses. Durant la pandèmia els ciutadans hem anat sabent com avança el coneixement, a mesura que es discernia la dinàmica del microorganisme i els efectes que provoca. La punyent situació viscuda ha generat converses de contingut científic que no imaginàvem. I també de fort contingut ètic. Fugir de les tenebres vol aprofitar la finestra oberta en l'aproximació entre ciència i ciutadania durant aquest temps. Descriu la feina dels actors -científics, polítics i periodistes- que intervenen en el coneixement i en la seva aplicació i difusió, i com s'articulen entre ells. I vol, també, donar eines perquè els ciutadans reconeguin trampes intrínseques i alienes per a poder construir arguments crítics basats en el coneixement. Cal rebatre la màgia i la desinformació.

Aquest llibre, que serà fonamental en el debat sobre el futur de la llengua catalana, aplega 77 autors d’arreu dels Països Catalans, entre els quals lingüistes, sociolingüistes o, senzillament, gent que treballa amb la llengua, de totes les edats, i amb trajectòries molt diverses. En 77 articles breus ens expliquen com veuen la situació de la llengua i què creuen que s’hi hauria de fer. El resultat és una obra coral en què cada aportació és essencial i alhora fa créixer les propostes dels altres.

Henos aquí, en el único planeta habitable que tenemos a mano, durante el período interglaciar más apto para el desarrollo de nuestro bienestar, pero algo ha colapsado (no funciona) y la mayoría parece avanzar en esa huida hacia adelante tan propia del ser humano. Es el juego del capitalismo desbocado (vamos de burbuja en burbuja y derrocho porque me toca) y qué puede hacer una sola persona en un lugar así. Eso es: excusa al canto y rienda suelta a la explotación desmedida.
¿Hay un margen para construir una alternativa que valga la pena, un espacio más habitable? Atrevámonos a gritar que sí: que estamos a tiempo. Sin embargo, esto no va a cambiar solo. ¡Manos a la obra! Este es un libro de introducción a lo que venimos llamando nueva economía, sin más pretensión que la de abrir una ventana de reflexión y ofrecer una panorámica de las alternativas económicas que ya existen y que nos parecen más inspiradoras.
Montse Junyent (Barcelona, 1967) es licenciada en Administración y Dirección de Empresas por Esade. Tras una larga experiencia en marketing y comunicación, crea el proyecto Educarxtransformar. Es presidenta de la Associació Catalana per al Foment de l?Economia del Bé Comú. No cree que todo esté perdido.

Una familia de castores empieza una carrera desbocada para construir madrigueras a cambio de acumular aquello que tanto les gusta: raíces de frambuesa. No obstante, los excesos pronto tendrán consecuencias, las raíces se agotarán y las fuertes lluvias acabarán destrozando las madrigueras. ¿Cómo conseguirán escapar de este callejón sin salida?
El libro que tenéis entre las manos os ayudará a explicar a los más pequeños cómo se originan las crisis económicas y qué valores son necesarios para recuperarse de una situación como esta.