El senyor Lotari, escoliasta de capçalera del gran novel·lista desaparegut Gabriel Caballero, va morir quan estava a punt d’endreçar la biografia de l’escriptor entre 1962 i 1977. Una teranyina trenada per centenars de veus que despullen i escabetxen sense pietat tant l’home concret com totes les cares i caretes de l’antifranquisme dels anys seixanta i setanta. El món cultural i intel·lectual, la disputa entre grups (i egos) de l’esquerra i el catalanisme, les infidelitats als ideals i a les persones, la Gauche Divine, les Jornades Llibertàries... I al mig, tastant totes les olletes sense ficar-se fins a la cintura en cap fangar, un dels autors més importants de les últimes dècades. És més: un geni. Perquè el Gabriel era un geni, ¿oi, senyor Lotari? La continuació de l’aclamada trilogia L'atzar i les ombres s’ha fet esperar divuit anys, perquè calia pouar molt endins.

Novel·la de novel·les sobre la persistència de la memòria col·lectiva. Un cabdell de vides mogudes per les passions, contra la repressió dels desitjos i a favor de la dignitat de l?ésser humà. Tres novel·les d?aprenentatge d?un adolescent en els temps més foscos que constitueixen el gran fris històric sobre la consciència popular dels barris industrials de la perifèria barcelonina. No són frases de farciment. La trilogia de Julià de Jòdar que va arrancar el 1997 amb L?àngel de la segona mort (la segueixen El trànsit de les fades i El metall impur) va acumular cinc dels principals premis literaris del país, va causar una sotragada feliç en el panorama literari català i ha quedat com una parada imprescindible en qualsevol llista de les millors obres del nostre segle. Aquesta edició la reuneix per primera vegada en un volum, exhaustivament revisada ?de fet, reescrita? per l?autor.
L?entrada tardana de Julià de Jòdar a la literatura catalana, sent un jove de cinquanta-cinc anys, va ser una de les més impactants de la història recent. «El crític té dret a sentir-se desconcertat i fins imaginar-se en una situació paral·lela a la de començaments de segle, quan la irrupció de Víctor Català descol·locà l?ordre assenyat del ram de la crítica», deia Isidor Cònsul després de llegir el primer llibre de L?atzar i les ombres, ara fa vint-i-cinc anys. A partir de llavors, Jòdar va emprendre un abassegador tour de force narratiu durant tres lustres, fins que amb El desertor en el camp de batalla anunciava, justament, la seva deserció literària. Comanegra ja el va convèncer d?escriure Els vulnerables (2018), que podria considerar-se una preqüela juganera de l?obra magna que teniu a les mans. I mai se sap. Potser aquest gran prestidigitador entre ficció i realitat encara ens depara més sorpreses.

Al laboratori d?assaigs de Can Verrières s?hi estan coent assumptes de gran transcendència per a la història de Barcelona, Catalunya i Europa. Un Gregori Salicrú jovencell arriba a la fàbrica de don Jaime amb aire d?heroi balzaquià per prendre el pols a aquelles operacions; en poc temps, esdevindrà un àcrata de cap a peus. Salicrú sabrà que el gegant Joan Cartutxo està destinat a ser la pedra foguera d?una revolta social a les barraques de Can Tunis, i que la màxima degradació de la humanitat s?amaga rere un nom pretesament alemany: Frank Goldstein. El que en surti, de tot plegat, és una bomba de rellotgeria. De sobte, una veu sospitosament familiar irromp en el relat. ¿D?on surten, tants impertinents? En tot cas, cal continuar per fer els honors als actors del Relat i acomiadar el temps de la innocència històrica. JULIÀ DE JÒDAR (Badalona, 1942) és un autor insòlit. Amb aquesta novel·la torna, gairebé a contracor, al centre d?una literatura que li deu, entre d?altres, L?àngel de la segona mort i El desertor en el camp de batalla. Aquesta és, sens dubte, la seva novel·la més monstruosa.

Tres escenaris estableixen l'àmbit de L'àngel de la segona mort, primera part de la trilogia L'atzar i les ombres: el barri de vençuts entre els turons i el mar, i la primera generació de foranis com els Pacheco i els Caballero, trencada per la guerra civil; la via del tren, a prop de mar, on la gossa Canela ha trobat el cos destrossat d'un xicot del barri, l'Àngel Cucharicas, amic del Gabriel Caballero; i el pont del Petroli, regne indisputat fora de mar de la Filla de la Capitana i espai mític del jovent del barri. Escenaris travessats per un temps circular, que separa i reuneix sense treva passat, present i futur en les figures emblemàtiques d'Angustias Pacheco, dona de Bonifacio Caballero i mare del Gabriel, i de Gregori Salicrú, mestre d'àcrates i catequista llec a l'Oratori. I, al centre de tot, la mort misteriosa del nen dels Cucharicas.