La Cinta retorna al seu mas d’infantesa després de més d’una dècada d’haver-lo abandonat. Ho fa acompanyada del seu fill, el Francesc, de set anys, i de la seva mare, massa gran per ajudar-la. Pren aquesta decisió per recuperar la vida, per deixar enrere el passat i per començar un nou camí, encara que no sap on la durà. És conscient de les dificultats amb què es trobarà, que res no serà com abans, que haurà de tirar endavant en un mas que cau lluny de tot i de tothom i viure d’uns camps erms que fa anys que no produeixen. Malgrat tot, lluitarà per allò que ha desitjat sempre: ser lliure, no dependre dels altres, marcar el seu propi destí.
Aquesta és la història d’una dona lluitadora que haurà de sobreviure enmig del no-res; d’una dona tenaç que tira endavant sense fer soroll, de manera discreta. És un homenatge a la dona del camp català, que ha estat oblidada per la història i arraconada per un silenci injust.
La novel·la, a través dels seus personatges, mostra, sense idealitzar-la, la vida al camp català a mitjans segle XX, a cavall de la revolució agrària i de l’abandonament de les zones rurals.