Les persones que han seguit la trajectòria de Joan són coneixedores del tema dels seus poemaris: l’amor. L’amor en tots els seus vessants i del qual, molt sovint, el poeta frueix en el marc de la natura del seu país; Natura i País que l’autor tant s’estima. Doncs, ja hem arribat al tema d’aquest tercer llibre: el seu país. Aquell on si Joan diu “bon dia” algú li contesta “bon dia” —com va dir el savi fa uns quants anys— és el tema del llibre. Aquest és el seu País. Però, el poeta ha deixat de banda l’amor? La resposta és no. L’amor ara va dedicat als pobles, a les terres, als paisatges que el poeta visita i observa atentament, com només saben fer els i les poetes.

Sempre és temps d’estimar, amb un rerefons estellesià, canta amb aparent senzillesa i musicalitat els versos de l’autor entre anhels i desitjos, mostrant al lector el que hi ha dins del poeta, sense complexos ni amagatalls artificiosos. En aquest sentit, aquest poemari també s’acosta a la poesia de Martí i Pol, entre altres autors.

El poeta obri el seu cor i ens mostra tot el seu afecte pels paisatges, tota la sensibilitat d’una ànima enamorada i tota la seua dolçor davant el pas de la vida. Ens està trencant radicalment els prejudicis que ens havíem pogut imaginar sobre el seu temperament i sobre els seus sentiments. Que, ben pensat, no podia ser d’una altra manera en els guerrers de l’Arc de Sant Martí, en els qui ho han donat tot per la seua gent, pel seu país.