Els Evangelis, com tota la Bíblia, a part del seu caràcter sagrat per a tants milions de creients, tenen un atractiu excepcional en tant que literatura narrativa. Tot el Nou Testament és una obra literàriament esplèndida, original i plena de vitalitat, a més de ser un dels llibres fundacionals i imprescindibles de la cultura europea. Si ara -fora de cercles reduïts- no forma part de les lectures habituals és, sobretot, a causa d'una traducció més pendent de vetllar per l'ortodòxia doctrinal i religiosa dels textos que de reproduir la vivacitat narrativa de l'original. La traducció que ha dut a terme Joan F. Mira, fidel però de caràcter literari i no dogmàtic, ha esta feta amb els mateixos criteris que habitualment s'apliquen als textos narratius dels clàssics grecs. El resultat és sorprenent, com bé podran comprovar tots els lectors que acceptin el repte de llegir sense prejudicis i vulguin solcar, amb aires i significats nous, els textos de sempre.

La dimensió literària de Joan F. Mira va molt més enllà de la seua faceta d’articulista, que és la que motiva el llibre que el lector té ara a les mans. Però la tria del crític Joan Josep Isern d’aquesta cinquantena llarga d’articles de Mira recull reflexions al voltant de temes apassionants que han marcat la seua trajectòria com a escriptor: viatges, nacions, llibres, llengua, els clàssics, la gent, la memòria i els valencians. Una oportunitat excel·lent per a acostar-se a un autor que s’ha convertit en un referent intel·lectual dels nostres dies.