Las canciones de Joan Manuel Serrat forman parte de la vida y la memoria sentimental de varias generaciones. Su extraordinaria trayectoria musical ha convertido al «noi» de Poble Sec en una de las figuras más importantes de la canción moderna. ¿De dónde surge este talento tan personal? ¿De qué fuentes ha bebido su música?

De niño, Serrat escucha las tonadas de la radio y las coplas que le canta su madre mientras cocina. En el Paral·lel descubre los cancioneros de moda y le fascinan las zarzuelas y los cuplés. Empieza a componer con la guitarra que le regala su padre. Compra el primer tocadiscos a plazos. Se interesa por la chanson, las melodías italianas, el folk americano y los grupos británicos. Le gusta todo: el pop, la música clásica, el jazz… Le seducen el flamenco, la música tradicional catalana y la popular sudamericana. Armoniza estas corrientes con el pasodoble, el tango, la rumba, la habanera y la balada… Y con una personalidad extraordinaria -desde el Ebro, el río bilingüe al que abraza-, tiende un puente del Mediterráneo al Atlántico y permite que los ritmos de contemporáneos y antepasados y las rimas de los poetas alcancen el alma de un público universal.

Este libro es una biografía extremadamente original, pero también una crónica, que despliega el maravilloso mosaico del universo de Serrat y recorre la músicaque ha forjado su voz: desde el tango a Bob Dylan, de la bossa nova hasta Silvio Rodríguez. Al mismo tiempo, es un viaje a través de las canciones que han marcado la vida de muchos de sus admiradores. Porque la música de Serrat también es la música de nuestra vida. Escrito con pasión y entusiasmo, este libro nos invita a tararear Paraules d’amor a Mediterráneo y mil y una melodías.

Serrat: un retrat a través de les cançons i les músiques de la seva vida

Un viatge fascinant a través de la música de Joan Manuel Serrat i de la memòria sentimental de diverses generacions.

De nen, Serrat escolta les tonades de la ràdio i les coples que li canta la mare mentre cuina. Al Paral·lel hi descobreix els cançoners de moda i el fascinen les sarsueles i els cuplets. Amb la guitarra que li regala el pare, comença a compondre cançons. Compra el primer tocadiscos a terminis. S'interessa per la chanson, les melodies italianes, el folk americà i els grups britànics. Li agrada tot: el pop, la música clàssica, el jazz… El sedueixen el flamenc, la cançó tradicional catalana i la música popular sud-americana. Acorda aquests corrents amb el pasdoble, el tango, la rumba, l'havanera i la balada... I amb una personalitat extraordinària -des de l'Ebre, el riu bilingüe que abraça-, basteix un pont de la Mediterrània a l'Atlàntic i permet que els ritmes de contemporanis i avantpassats i les rimes dels poetes arribin a l'ànima d'un públic universal.

Escrit amb passió i entusiasme, un llibre que convida a taral·lejar mil i una melodies.

Jaume Collell va néixer a Manlleu el 1956. És periodista, músic i actor. Com a membre de la companyia Els Joglars als anys vuitanta, va actuar a Broadway i en sèries de televisió d'Albert Boadella. Ha compost des de sardanesfins a cançons de vodevil i cabaret. El 1991 va idear per a La Vanguardia el suplement satíric "El Burladero", que va sortir cada setmana durant més de deu anys. Va recuperar la figura de Joan Viladomat, compositor de "Fumando espero", en un parell d'espectacles musicals i després en va publicar la biografia, El músic de l'americana vermella. Entre una dotzena de llibres, és autor de la primera biografia del futbolista i entrenador Pep Guardiola, que es va editar el 2009 en català, castellà i polonès. Ha escrit articles i reportatges sobre Joan Manuel Serrat, i l'ha entrevistat.

Durant els anys vint Barcelona ‚s Xauxa: les dones fumen i portencotxe, els cafŠs tenen orquestra i alsteatres s’hi fa striptease, boxa i circ. Joan Viladomat, amb el bigoti conspicu i l’armilla descordada, posa en solfael vici, del bracet de Garzo, Misterio, Amichatis, els Santpere, tamb‚ els poetes de l’Espanya negra. Ensinistracan‡onetistes a l’acadŠmia, ven cuplets per un ou ferrat i toca elpiano amb una americana llampant. Es mofa delcatalanisme i el feminisme, dels transsexuals i els cubistes.

Aquesta obra és un recull cronològic pels principals escrits periodístics de Jaume Collell (1846-1932) que reflecteixen el seu ideari polític en uns anys importantíssims en la història del país.