França, 1539. A l’edat d’onze anys, la petita Bertrande de Rols és casada amb en Martin Guerre, fill d’un poderós terratinent. Al cap d’un temps, arran d’una discussió amb el seu pare, en Martin abandona la dona i un fill petit i desapareix sense deixar rastre durant vuit anys. Quan torna a casa, hi troba una Bertrande que té dificultats per reconèixer el seu marit i que fins i tot recela que realment sigui ell. Tot i així, la dona l’acull a la llar i al llit, perquè, encara que ell hagi canviat molt, té alguns trets físics distintius d’en Martin, i a més sap coses que només el seu marit podria saber...

A l’edat d’onze anys, la Bertrande de Rols és casada amb en Martin Guerre, fill d’un poderós terratinent. Al cap d’un temps, arran d’una discussió amb el seu pare, en Martin abandona la dona i un fill petit i desapareix sense deixar rastre. Vuit anys després, torna a casa, on es troba una Bertrande ja més madura que té dificultats per reconèixer el seu marit i que fins i tot recela de la seva identitat.

Las tres novelas que forman la célebre trilogía de Janet Lewis «Casos de pruebas circunstanciales», reunidas en un solo volumen.

La trilogía de Janet Lewis está basada en algunos de los errores judiciales que aparecen en el tratado sobre la Ley de la prueba que el jurista inglés Samuel March Philips escribió en el siglo XIX. Lewis escribió estas novelas a lo largo de dos décadas, fascinada por la forma en que las pruebas circunstanciales y los relatos de los testigos pueden sentenciar el destino de una persona, así como la forma en que la construcción del relato se impone con tal fuerza que amenaza con diluir la realidad o la búsqueda de la verdad.

A pesar de la variedad de escenarios y circunstancias, desde el célebre caso de la duplicidad de identidades en La mujer de Martin Guerre, la trágica historia del pastor protestante injustamente ajusticiado en El juicio de Sören Qvist y el trasfondo político en el marco de la gran hambruna de 1693-1694 durante el reinado de Luis XIV en El fantasma de Monsieur Scarron, Janet Lewis refleja con gran maestría la compleja encrucijada entre la ley y la justicia.

Críticas:
«No errarán demasiado quienes auguran que dentro de un siglo Janet Lewis gozará de un rango similar al de Stendhal y Hawthrone, incluso Flaubert y Melville, en la historia de la literatura.»
Javier Marías