Josep Palau i Fabre (1917-2008) és un dels creadors més singulars del segle xx a Catalunya: poeta, autor teatral, narrador, assagista i una de les màximes autoritats mundials en l'obra de Picasso. Julià Guillamon ha dedicat vint-i-cinc anys a estudiar la seva vida i la seva obra, i n'ofereix un relat informat que atrapa i es llegeix com una novel·la. Per començar, reconstrueix la vida d'una família de l'Eixample, vinculada al món de l'art, el disseny i la decoració, i en descriu el drama: un pare absent i frustrat, una mare dominadora i absorbent, que exerceixen sobre el jove Palau i Fabre influències contradictòries. D'una banda, l'introdueixen en el món de la cultura i li descobreixen la modernitat del disseny racionalista, de la literatura d'avantguarda i dels Ballets Russos. De l'altra, es tornen porucs i conservadors i, en el moment de la Guerra Civil, es desdiuen de moltes de les idees que havien defensat de joves. Aquí naixerà el drama de Palau i Fabre, poeta rebel, enfrontat al món burgès dels pares. Amb mà mestra, Guillamon reconstrueix l'ambient cultural dels anys de la República quan un Palau i Fabre de divuit anys es dona a conèixer com a poeta i crític. Mai fins ara s'havia escrit un panorama tan informat i tan viu d'aquest moment: els diaris, les tertúlies, l'aparició d'un grup de nous escriptors -entre els quals Palau i Fabre és el més jove-, els corrents i les polèmiques culturals. Els capítols que dedica a la Guerra Civil ens fan viure des de dins el drama dels emboscats, de la mobilització forçada i dels camps de concentración franquistes. Un llibre que canvia la perspectiva d'uns anys fonamentals i revela un Palau i Fabre desconegut, precoç i tràgic.

Pere Calders Sisa Jorge Luis Borges Quim Monzó Giorgio Bassani Maria Aurèlia Capmany Terenci Moix Joan de Sagarra Pau Riba Robert Coover
Julià Guillamon ha seleccionat deu entrevistes en profunditat, amb deu escriptors de referència. Parlen del realisme i la imaginació, la nostàlgia del present, els somnis, la relació entre escriptors catalans i castellans de Barcelona, la caiguda del feixisme, el compromís polític, l?eterna joventut, la mitificació dels anys seixanta, la utopia contracultural i la pèrdua d?identitat en el món contemporani.
Deu entrevistes fa una petita col·lecció amb les cròniques d?El sifon de can Sitra i Travessar la riera, un llibre testimoni sobre l?experiència de sortir del coma. Editats per Comanegra amb disseny d?Albert Planas i coberta d?America Sanchez.

«Faltaban tres días para Navidad. Cuando abrí la puerta de casa, Cris me saludó con una voz extraña. No se encontraba bien. En la mesa de la cocina había una coliflor blanquísima que estaba preparando para cenar. Estaba sentada en la butaca, tenía mareo y le rodaba la cabeza. Mientras la acariciaba e intentaba convencerla para ir a urgencias, tuvo un derrame cerebral. Mientras estaba en coma, luchando entre la vida y la muerte, una noche escribí un artículo que recordaba nuestras excursiones por la montaña. Era una manera de decirle que pasara lo que pasara siempre estaríamos juntos. «El enebro del Boixaus», se publicó en La Vanguardia el 29 de diciembre de 2016...»

Travessar la riera és una història d?amor. «Faltaven tres dies per Nadal. Quan vaig obrir la porta de casa la Cris em va saludar amb una veu estranya. No es trobava bé. A la taula de la cuina hi havia una coliflor blanquíssima que estava preparant per sopar. Seia a la butaca, estava marejada i li rodava el cap. Mentre l?acariciava i mirava de convèncer-la d?anar a urgències, va tenir un vessament cerebral. »Mentre estava en coma, lluitant entre la vida i la mort, vaig escriure un article que recordava les excursions que fèiem a la muntanya. Era una manera de dir-li que passés el que passés, sempre seria amb mi. Es va publicar a La Vanguardia el 29 de desembre del 2016. »Va ser el primer d?una sèrie: el despertar del coma; els records boriosos de quan li deia a la Cris que havia de travessar la riera i tornar amb nosaltres; el trucs per fer-li suportar les teràpies, la tristesa de canviar de pis; l?esperança quan, gairebé contra pronòstic, van aparèixer els primers moviments voluntaris a la cama esquerra.» Un llibre emocionant: dissenyat per Albert Planas, amb una coberta d?America Sanchez, un dibuix de Toni Benages i Gallard i tres sèries fotògrafiques: travessar la riera, tornar a viure i caminar.

Fa trenta-tres anys es va crear a Barcelona Edicions de 1984, una editorial independent que ha esdevingut una referència per als lectors: ha recuperat clàssics oblidats, ha incorporat a la tradició catalana autors desatesos, ha descobert nous narradors i ha introduït nous relats sobre la realitat contemporània. Amb la mateixa filosofia i una ambició d'exhaustivitat ha publicat traduccions de poetes i narradors europeus i nord-americans.
La col·lecció Temps Maleïts i el compromís polític mitjançant la literatura, la col·lecció Mirmanda i la passió per llegir, les edicions de poesia completa, els testimonis dels soldats de ploma. Un àlbum gràfic resumeix la història d'Edicions de 1984 i una llarga entrevista amb l'editor Josep Cots passa revista als fets més destacats d'aquests trenta-tres anys: incisiva, provocativa i fresca com una rosa.

Salvador Espriu i Castelló (1913-1985) és un dels escriptors catalans més universals, traduït a les principals llengües europees. Narrador, novel·lista, poeta, autor teatral, la seva obra tracta els grans temes de la literatura amb una gamma de registres d’una complexitat i amplitud úniques en el nostre món cultural, que hem sintetitzat en tres aspectes singulars: el compromís amb els humiliats i ofesos, la mística com una manera d’entendre la relació de l’home amb el cosmos, la sàtira com un mirall de les relacions humanes.
Hem reunit totes les facetes d’Espriu en un àlbum il·lustrat, que proposa un recorregut per la seva vida i la seva obra. Reconstrueix amb imatges la infantesa a Barcelona, Arenys de Mar i Viladrau, els orígens del mite de Sinera, els referents de l’obra narrativa que va escriure als anys trenta, el món universitari i la relació amb l’actualitat política i social dels anys de la República. I explica com després de la Guerra Civil Espriu va esdevenir un punt de referència de la represa cultural catalana, mitjançant la poesia, el teatre i la cançó.
Edició de Julià Guillamon.

Aquesta és la història d'un entusiasme. Entre el 1964 i el 1982 la poesia va esdevenir una alternativa a la grisor del franquisme i a les claudicacions de la Transició. Va canalitzar el desig d?un canvi de vida que es va traduir en imatges i paraules, actituds personals i esdeveniments col·lectius. La revolta poètica. 1964-1982 reconstrueix aquest fenomen. Les primeres manifestacions de la cultura contestatària, el pop art, la poesia visual, els festivals que van introduir una filosofia creativa i participativa propera al happening i als festivals de rock, les utopies editorials i l'aparició d'una nova cultura crítica. De Marta Pessarrodona a Enric Casasses, dels hippies de Formentera i Eivissa a la postmodernitat dels anys vuitanta, de la revista Tarotdequinze a Llibres del Mall o les Edicions dels Quaderns Crema. Amb més de dues-centes cinquanta fotografies, documents i testimonis personals.

La Fira de Mostres, les cadires de fòrmica, el triple filtre de Lark, el televisor de pantalla plana i efecte de llum de día, traslladen el protagonista de La Moràvia a un món positiu i brillant on encara és possible creure en les utopies modernes. Per això decideix canviar de vida i de nom. Es fa dir Barreiros, com si fos un cotxe. S'instal·la en un pis i el bateja «La Moràvia», com si fos una fàbrica de cerveses. Des d'allà intenta refer l'ordre perdut i entendre el món. ¿Què busca realment Barreiros? ¿Què trobarà al final del seu recorregut? La resposta a aquestes preguntes és un text d'una intensitat que talla l'alè, un relat distanciat o ple d'humor que combina descripcions minuciosament contemporànies amb paisatges de fàbriques desballestades i antics Snack bar, entre el fragor de grues i rodes dentades. Una novel·la d'alt voltatge.

Creada fa trenta anys per Jaume Vallcorba,
l?editorial Quaderns Crema és un referent de
la cultura catalana. Per l?elegància dels seus
llibres i per la tria dels autors, que combina
el rigor acadèmic i l?esperit enjogassat de
l?avantguarda.
En una època marcada per les grans fusions
i absorcions, Quaderns Crema ha conservat
la independència. Forma part d?un grup escollit
d?editorials europees que han mantingut els valors
tradicionals de l?edició, basats en la qualitat
literària, la recuperació dels clàssics i l?aposta
per nous autors.