La historia del amor "involuntario, irresistible y eterno" de Tristán e Isolda, que se prolonga durante toda la vida e incluso después de la muerte, atrajo con fuerza, ya desde sus inicios, a quienes la escucharon. El destino trágico de aquellos dos amantes encadenados de por vida cautivó tan hondo, que de nada valieron las reconvenciones ni los reproches de los predicadores. La historia sobrevivió con fuerza, y su presencia se hace visible aún en nuestros días. De la multiplicidad de versiones originales francesas que se ocuparon de la historia, ninguna sin embargo ha llegado completa hasta nuestros días. El extraordinario romanista que fue Joseph Bédier reconstruyó con sabiduría y precisión, a partir de los fragmentos conservados, la historia de los dos desdichados amantes. Hoy nos llega con el aliento de su primer día, y nos deja un hondo y duradero recuerdo.
Joseph Bédier (París, 1864 – Le Grand-Serre, 1938) fue una figura fundamental entre los romanistas de principios del siglo XX; teorizador apasionado sobre los orígenes y el sentido de muchas parcelas de las literaturas románicas medievales, autor del clásico Les légendes épiques (1907-1914), fue, por encima de todo, un prosista extraordinario.
[Traducción: L. Maria Todó. Prefacio: Gaston Paris].
«Una de las maravillas literarias de nuestra cultura.» (Francesc Parcerisas, La Vanguardia).

?Senyors, ¿us plau de sentir un bell conte d?amor i de mort? És de Tristany i d?Isolda la reina. Escolteu com amb gran joia, amb gran dol s?amaren, després ne moriren un mateix dia, ell per ella, ella per ell.?

Joseph Bédier (1864-1938), figura cabdal entre els romanistes de primers de segle, teoritzador apassionat sobre els orígens i el sentit de moltes parcel·les de les literatures romàniques medievals, autor del clàssic Les légendes épiques (1907-1914), va ser, per damunt de tot, un extraodinari prosista. En El romanç de Tristany i Isolda (1900) refongué i completà els diversos fragments dels antics romans tristanians del segle XII, per donar-ne una versió d?una força lírica arrabasadora. La traducció de Carles Riba (1893-1959) en va publicar el 1921 representa, com totes les que va fer (tal com ho expressa Martí de Riquer en la presentació d?aquest volum), ?un extraordinari enriquiment del català literari, constret amb mà mestra a traslladar des d?allò més eteri i vague a allò més abstracte i subtil, l?expressió popular i l?expressió culta.?

?Tothom sap què els va passar a Tristany i Isolda perquè Wagner, que es va enamorar de la passió dels dos enamorats, els va ensenyar a cantar una òpera que més o menys cada any es representa al Liceu. Però Bédier (i Riba) ens conta la història vertadera, la bona, l?antiga, que per a un lector modern té l?encant de les coses adolescents.? LOLA BADIA, Avui

?Una de les meravelles literàries de la nostra cultura.? FRANCESC PARCERISAS, La Vanguardia