Quan els policies veuen el cos d’un home nu, desfigurat i sense mans estabornit sobre les roques de la Punta de l’Escala en ple temporal de llevant ja intueixen que serà un cas complicat. Una dificultat important a l’hora d’investigar el crim és no saber ni la identitat de la víctima ni tampoc la competència policial a qui li pertoca el cas.
Un nou repte per al sotsinspector Damià Surrell i el seu equip en un assumpte de corrupció política i de màfies que trafiquen amb drogues, persones i diamants robats. Un cas tan enrevessat que només el podrà resoldre amb la col·laboració inesperada d’una sergent de la Guàrdia Civil vinguda de Madrid.
Un nou recorregut per diferents indrets de l’Empordà ens mostrarà les peripècies dels delinqüents i el seguiment que en fa el protagonista, que també haurà d’enfrontar-se a vells fantasmes del passat. Un cas que anirà molt més enllà de la deducció i el raonament après a l’Escola de Policia. Perquè ja se sap: per molt que vulguem oblidar-ho, la mar sempre ens retorna tot allò que hi llencem.

La Júlia plora per dubtes, plora per por, plora per pànic.
Quan li van dir a l’Esteve que havien acusat la seva amiga d’haver assassinat a ganivetades la seva exparella, no s’ho podia creure.
El judici és a punt de començar: una sala atapeïda, periodistes a dojo, una magistrada, un fiscal contundent, un advocat inexpert, uns membres del jurat ben exigents i tot un guirigall de gent encuriosida en un plet després d’any i mig d’investigacions i proves.
Tot un procés judicial de cinc dies replets de testimonis i de declaracions confuses, informes i documentacions que s’espera que facin justícia. Però... seran suficients per demostrar la innocència o culpabilitat de l’acusada? Què es pot esperar de tot aquest litigi?
Josep Torrent, després de La sang és més dolça que la mel, guanyadora del 1er Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana l’any 2014 (crims.cat nº 14), en aquesta ocasió ens presenta una «novel·la judicial», un subcorrent més de l’anomenada novel·la negra, ben emparentada i propera a les narracions d’Erle Stanley Gardner o John Grisham.

Any 2002. Damià Surrell, caporal de la Unitat d’Investigació de Figueres, amant de la bona cuina i del tai-txi, viu exultant després de rebre la medalla al mèrit policial per haver resolt un robatori amb homicidi. Però el que ell no sap ni tampoc la seva unitat policial és que ben aviat tindran a les seves mans un cas d’allò més enrevessat: al Museu Dalí, apareix mort un jove vigilant amb una nota enigmàtica a la boca. D’altra banda, la màfia russa i algunes organitzacions implicades —capitanejades per un cervell anomenat Dmitry— planegen cometre un robatori mitjançant un pla ben elaborat i intel·ligent.
¿Quina relació hi ha entre aquestes dues històries? ¿Per què es comet un crim d’aquestes magnituds a les portes d’un robatori d’alta volada? O potser és per desviar l’atenció? A les mans teniu un cas ben complex, de falses pistes i de tramuntanes que bufen per totes bandes. La qüestió és saber d’on bufen.

—Per quins motius mata la gent? —pregunta, mirantme
i seguidament s’excusa per la impertinència de
la pregunta.
—No hi fa res. No s’amoïni. La gent mata per
venjança, per diners, per gelosia... És clar que hi
ha altres motius, però la gran majoria de casos en
què treballo són per una d’ aquestes causes.
El mateix policia que va resoldre els assassinats comesos
per l’empresària andorrana ara intenta esbrinar
per què han matat un hoteler a qui han buidat la
caixa forta, després de demanar-li insistentment la
combinació.
Un nou lliurament de l’investigador Damià Surrell,
que ha obtingut el premi Ferran Canyameres de
novel·la 2010.