«Si sou d’aquells que creieu només en allò que sou capaços de veure o de tocar, si menyspreeu les lleis del que és sobrenatural –i no em
referisc a vanes històries de fantasmes o d’esperits–, si no accepteu el fet que la maldat de l’home el faça prodigar-se en les seues maquinacions, aleshores no em llegiu.»
Dos germans orfes, Alfons i Esther Dondridge, ingressen a l’estricta escola de Saint Mary d’Ely (Anglaterra). La desaparició
sobtada d’alguns dels alumnes portarà els germans a una successió de descobertes paoroses escrites amb la sang dels innocents, en un mortal joc de falses aparences.

Quan l’Eduard perd la seva espasa, l’avi el porta a l’Oficina d’Objectes Perduts, un misteriós indret ple de calaixos numerats fins al 665. Cada tarda, l’Eduard s’acosta a l’Oficina i aprofita per descobrir què contenen els calaixos. Aviat s’adona que allà dins se’n cou alguna de ben grossa: ¿com és que els objectes perduts semblen tenir vida pròpia?, ¿com és que la dona que està al capdavant de l’Oficina no ha parlat mai del calaix 666?, què amaga, aquest calaix?