Esta obra responde a la construcción e integración de un concepto, el “nudge”, en nuestro ordenamiento jurídico-administrativo. Tiene su génesis en la Economía conductual y en los procesos regulatorios y de control del gasto, de las políticas públicas ejecutadas por parte de la Administración federal de los Estados Unidos y de sus Agencias. Su recepción se realiza a partir de la obra de Richard H. Thaler y Cass R. Sunstein, Nudge. Improving Decisions About Health, Wealth, and Happiness(2008). Los elementos que constituyen el nexo de esta obra se anclan en un mismo fundamento jurídico, la función constitucional de ilustración, como tarea en la actuación de la Administración pública, mediante lo que se denomina la Arquitectura de la elección, como proceso cuya funcionalidad se identifica como instrumento público que define el diseño e intervención sobre el plano de la racionalidad y su afectación en el proceso decisional del individuo y en el comportamiento colectivo. La finalidad de la actuación de la Administración pública, que en este supuesto se considera de carácter conductual, es corregir las decisiones erróneas de los individuos, motivadas por las heurísticas y los sesgos cognitivos que puedan perjudicarles, respetando su libertad de elección, para la consecución de una finalidad pública de interés general, que les beneficie. Dicha finalidad se focaliza en el marco del derecho a la protección de la salud, en cuanto a su proyección en el derecho a una alimentación adecuada y saludable, mediante el análisis de la herramienta del “semáforo nutricional”, Nutri-Score, como información nutricional frontal en un producto alimenticio. Junto a la Arquitectura de la elección y la técnica del “nudge” se desarrolla el enfoque de la Perspectiva cognitiva, en la actuación de la Administración de carácter conductual, que se proyecta sobre las diferentes formas, modos o tipologías que puedan caracterizar la actuación de las Administraciones públicas. Perspectiva cognitiva, como elemento nuclear de esta obra, que se construye jurídicamente, como una aportación original, a partir del referente de la Perspectiva de género. Enfoque que se identifica como un instrumento jurídico que determine la validez de toda la actuación administrativa que pueda condicionar el comportamiento del individuo o de la colectividad. Se analiza el enfoque de la Perspectiva cognitiva en la actuación de la Administración pública, respecto a su intervención en el proceso decisional de los individuos y en el comportamiento colectivo, ya sea como resultado de una concreta política pública conductual o en el supuesto de no serlo, cuando sus efectos sobre el individuo se correspondan con los resultados estudiados por las ciencias de la conducta, la neurociencia cognitiva, la semiótica o la lingüística cognitiva, sobre el comportamiento humano. Asimismo, se elabora la construcción del régimen jurídico del “nudge” como técnica de intervención que se proyecta sobre las diferentes formas de actuación administrativa, estudiando y sistematizando los diferentes parámetros sobre los que se ha construido el análisis doctrinal de su ordenación jurídica.

El catalanisme que vinculava bona part de la intel·lectualitat dels anys vint i trenta del segle passat va projectar una peculiar imatge del poble jueu. L’interès per les qüestions jueves era comú a l’Europa del moment i va arribar a Catalunya per la modernitat de la seva premsa i per l’existència d’un ambient favorable a aquesta temàtica. El discurs catalanista, diferent segons cada sector, va referir-se al perill de l’antisemitisme, a les esperances d’una nova llar nacional i a tota mena de qüestions religioses, culturals i lingüístiques. El catalanisme republicà va presentar-se com a amic dels jueus i amb simpaties pel seu projecte nacional. El regionalisme de matriu conservadora i catòlica, en canvi, va ser més ambigu i contradictori. Igual que en el cas del catolicisme, analitzat al llibre Els catòlics catalans i la qüestió jueva (1917-1939), les referències catalanistes van ser nombroses i variades. L’apassionat debat que es va generar, amb la participació de les principals plomes del país, demostra com aquella realitat prou desconeguda esdevenia un element més de la discussió política, social i cultural d’aquells anys tan convulsos.

Des de finals del segle XIX, el món catòlic català es dividia entre els sectors que reclamaven una obertura doctrinal i una renovació i els que es mantenien afermats a unes concepcions conservadores. Aquesta lluita va tenir una curiosa manifestació en els punts de vista de cada sector a l'hora de referir-se al món jueu i al judaisme. Els discursos construïts sobre els jueus, tot i no ser estrictament monolítics, van esdevenir un reflex d'aquesta pugna, amb posicionaments ben diferenciats. Amb l'aparició d'un nou relat molt més proper a la realitat jueva per una banda, o amb arguments antijueus d'arrel cristiana per una altra. L'anàlisi d'aquests discursos i la seva confrontació es presenten en aquest volum per tal de copsar l'impacte i l'abast d'aquestes opinions -algunes ben sorprenents-, a fi de veure la implicació dels intel·lectuals catòlics i entendre la inserció d'aquestes discursos en el debat que sobre els jueus es va produir a la Catalunya dels anys vint i trenta del segle passat.

Aprofitant l?experiència de més de trenta anys de docència i direcció en les escoles catalanes de Catalunya Nord, la Bressola, l?autor explica les tècniques pedagògiques i organitzatives emprades per aconseguir que els alumnes nord-catalans recuperin l?ús normal d?una llengua socialment gairebé perduda.
En un moment històric en què a la Catalunya que encara depèn de l?Estat espanyol esperem grans canvis, ens és imprescindible conèixer i valorar degudament els resultats d?èxit que s?han fet en altres parts de la nació per recuperar l?ús espontani de la llengua catalana entre els infants. Perquè, malgrat els enormes esforços que aquests darrers trenta anys s?han fet aquí per aconseguir que la catalana sigui la llengua vehicular majoritària en l?ensenyament, no hem aconseguit, ni de bon tros, que en la major part del territori sigui la llengua natural i espontània dels alumnes entre ells, la qual cosa ens acabaria abocant tard o d?hora a una substitució lingüística en tota regla. La prova és que el percentatge a Catalunya de persones que coneixen la llengua catalana no para de créixer, però en canvi el percentatge dels joves que l?usen espontàniament no para de baixar.
La verticalitat de diferents edats d?alumnes dins de cada aula és un dels punts determinants de l?estratègia lingüística de l?escola, ja que permet que el nen petit que inicia l?escolarització vegi la llengua no només com la llengua dels mestres, sinó també com la llengua del grup de nens més grans on ell es voldrà integrar. A més a més, la idoneïtat dels professors per fer la tasca d?atenció a la llengua és indispensable per garantir-ne l?èxit. Finalment, un capítol dedicat a la familiarització dels alumnes amb l?ampli ventall dialectal català clou aquest text absolutament imprescindible en la nova etapa historicopolítica catalana que tants desitgem encetar.
Enric Larreula Vidal,
escriptor i exprofessor de Didàctica de la Llengua de la Facultat de Ciències de l?Educació de la UAB
Le Bihan, Joan Pere va néixer a Marsella l?any 1948, fill de mare mallorquina i de pare bretó. Inicialment la seva llengua familiar va ser el francès, però les vacances d?estiu a Mallorca el van portar a parlar en mallorquí en permanència amb la mare. Durant un temps va ser professor de castellà a l?ensenyament francès. L?any 1978 va entrar en contacte a Perpinyà amb les escoles catalanes la Bressola, on va aplicar una nova metodologia d?immersió.

Todas las tecnologías electrónicas son vulnerables a errores y fallos de funcionalidad causados por interferencias electromagnéticas. Además, la sofisticación de la tecnología y el incremento en la densidad de integración, aumentan la susceptibilidad a las interferencias. Las fuentes de interferencia también han aumentado en los últimos años y la tendencia es a seguir haciéndolo tanto en número como en la intensidad de las señales interferentes. Estas fuentes de interferencia no sólo pueden ser externas al sistema, pueden provenir también de los propios circuitos electrónicos. Las emisiones, ya sean radiadas o conducidas, que se producen en los circuitos logran alcanzar otros circuitos próximos también en forma radiada o conducida y pueden producir fallos funcionales. La técnica que analiza, evalúa y previene el riesgo de tener fallos en los sistemas importantes para la seguridad de los usuarios se llama Seguridad Funcional, (Functional Safety).
Antiguamente la seguridad funcional y la EMC eran disciplinas distintas, pero finalmente se ha llegado a la conclusión de que una es consecuencia de la otra y se deben aplicar las medidas de EMC adecuadas durante la fase de diseño para que las interferencias no constituyan un riesgo en la seguridad de funcionamiento. El estándar de seguridad funcional es la norma IEC 61508. Esta norma, a pesar de que se encuentra en sus primeras fases, trata de cuantificar los riesgos de tener un fallo de seguridad funcional y obliga a realizar los cambios necesarios en el diseño para mantenerlo dentro de los límites aceptables de riesgo. Los costes financieros de aplicar una buena ingeniería de EMC están perfectamente cuantificados y siempre serán menores que los que pueden derivarse de situaciones de riesgos en seguridad funcional.